Les converses sobre la guerra d’Ucraïna celebrades a Berlín han situat al centre del debat les garanties de seguretat que els Estats Units i Europa podrien oferir a Kíiv en el marc d’un futur acord de pau amb Rússia. Lluny de ser una negociació definitiva, la trobada ha servit per concretar propostes i mostrar una inusual unitat europea davant d’un possible escenari de postguerra.
Dilluns, diversos líders europeus, van fer públic un comunicat conjunt que detalla les garanties que es posen sobre la taula. Entre les principals mesures destaca la creació d’una força multinacional liderada per Europa, destinada a donar suport a l’exèrcit ucraïnès i a protegir l’espai aeri i marítim del país.
El document també inclou un compromís jurídicament vinculant del Regne Unit i d’altres estats europeus per “prendre mesures per restaurar la pau i la seguretat” en cas d’un futur atac armat contra Ucraïna. A això s’hi suma el suport explícit a l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea i la promesa d’un suport sostingut i significatiu per ajudar el país a mantenir unes forces armades d’uns 800.000 efectius en temps de pau, una xifra molt superior a la que exigeix Moscou.
Altres punts clau són la proposta d’un mecanisme de supervisió i verificació de l’alto el foc liderat pels Estats Units, pensat per detectar amb antelació qualsevol nou atac, i el compromís d’invertir en la reconstrucció d’Ucraïna, incloent-hi la possible utilització d’actius sobirans russos congelats a Europa.
Per què aquestes converses són rellevants?
Tot i que no és la primera vegada que es parla de pau, el to dels dirigents europeus ha estat especialment optimista. Per a Kíiv, l’escenari ideal seria la presència de tropes nord-americanes al país com a element dissuasiu davant d’una nova agressió russa. Davant la improbabilitat d’aquesta opció, la presència de forces europees de països de l’OTAN es considera la millor alternativa.
El comunicat signat per líders del Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i altres set estats assegura que aquestes mesures podrien oferir “garanties de seguretat sòlides i suport per a la recuperació econòmica d’Ucraïna” en el context d’un acord per posar fi a la guerra. El canceller alemany, Friedrich Merz, va afirmar que “ara tenim l’oportunitat d’un veritable procés de pau”.
Vol dir això que la guerra s’acabarà aviat?
La resposta curta és no. El procés s’assembla més a una diplomàcia de llançadora, amb Ucraïna i els seus aliats europeus negociant, per una banda, i Rússia per l’altra. Després de Berlín, els negociadors nord-americans, encapçalats per l’enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre de Donald Trump, han de traslladar les propostes al Kremlin.
Tanmateix, hi ha obstacles importants. Rússia ha considerat en el passat una “línia vermella” la presència de tropes de països de l’OTAN a Ucraïna. A més, continua sense resoldre’s la qüestió dels territoris ucraïnesos ocupats. Washington ha plantejat convertir-los en “zones econòmiques lliures”, una idea que, segons Kíiv, equivaldria a acceptar la cessió de territori sobirà.
Tot i que els negociadors nord-americans asseguren que l’acord està “fet en un 90%”, el president Volodímir Zelenski va reiterar dilluns a la nit que Ucraïna no reconeixerà mai aquests territoris com a russos ni acceptarà fórmules econòmiques sota control de Moscou. Les decisions més difícils, per tant, continuen pendents.