El president rus, Vladímir Putin, no veu com una amenaça l'ampliació de l'OTAN a Finlàndia i Suècia si no inclou un desplegament d'armament en aquests territoris. "Rússia no té problemes amb aquests països (Finlàndia i Suècia). L'ampliació d'aquests països no ens crea una amenaça directa", ha dit el mandatari rus durant la cimera de la postsoviètica Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva. En aquest sentit, Putin ha assegurat que si l'ampliació de l'Aliança Atlàntica va acompanyada de l'emplaçament "d'infraestructures militars en aquests territoris, sens dubte provocarà una resposta" per la seva part. "I quina serà, ho decidirem partint de les amenaces que ens presenti l'OTAN", ha afirmat. El líder del Kremlin ha considerat que aquest creixement de l'OTAN crea "un problema del no-res" i, a més, ha descrit aquesta ampliació com "artificial" per "interès de la política exterior dels EUA".

"L'OTAN és utilitzada com a instrument de la política exterior, en essència, d'un només país, de manera insistent, amb mestratge i molt agressivament", va denunciar. En la seva opinió, "tot això deteriora la ja per si mateix complicada situació internacional en l'àmbit de la seguretat". "A més d'aquesta política d'ampliació interminable, l'Aliança Atlàntica se surt del marcat de la seva vocació geogràfica, dels marges de la regió euroatlàntica", va assenyalar. Aquesta ampliació seria una eina "per a controlar la situació internacional des del punt de vista de la seguretat, influir no de la millor manera en altres regions del món".

Putin va advertir el dissabte al seu homòleg finlandès, Sauli Niinistö, que la renúncia a la neutralitat per part del país nòrdic per a ingressar en l'OTAN seria una decisió "errònia". "Putin va subratllar que la renúncia a la tradicional política de neutralitat militar seria errònia, perquè no existeix cap amenaça per a la seguretat de Finlàndia", va informar el Kremlin en un comunicat sobre la conversa telefònica entre tots dos mandataris. Abans d'iniciar el 24 de febrer l'"operació militar especial" a Ucraïna, el líder rus havia demandat a l'OTAN posar fi a la seva ampliació a l'est d'Europa i retirar la infraestructura militar dels països que van ingressar en el bloc després de 1997. Niinistö i el Govern finlandès van aprovar formalment aquest diumenge en una reunió la sol·licitud d'ingrés del país nòrdic en l'OTAN, que previsiblement serà ratificada aquesta setmana pel Eduskunta (Parlament).

Ampliació de l'OTAN

Després de Finlàndia, Suècia ha anunciat formalment que sol·licitarà el seu ingrés a l'OTAN. La primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el líder de l'oposició, Ulf Kristersson, han declarat aquest dilluns que Suècia demanarà entrar a l'Aliança Atlàntica. "Hi ha una clara majoria parlamentària que dona suport l'ingrés", ha assegurat Andersson en una roda de premsa. L'anunci dels líders de les dues principals forces parlamentàries en el país nòrdic ha arribat hores després que s'hagi celebrat un debat al parlament en què les úniques formacions que si han oposat han estat l'Esquerra i el Partit Verd, que sumen només 43 dels 349 escons. La mandatària sueca ha reconegut que la decisió final ha estat “profundament influenciada” per la demanda de Finlàndia de formar part de l'OTAN. Andersson ha destacat que si Suècia es convertís en l'únic país de la mar Bàltica que no pertany a l'Aliança Atlàntica, es trobaria “en una posició molt vulnerable”, i ha esmentat el risc que Rússia “augmentés la pressió” sobre el país escandinau.