El president de Rússia, Vladímir Putin, ha negat aquest divendres, en el seu habitual discurs de finals d'any davant la premsa– que hagi rebutjat el pla de pau per a Ucraïna presentat pel seu homòleg nord-americà, Donald Trump, i ha subratllat que “la pilota” ara està al costat de Kíiv i dels seus “patrocinadors europeus”. Segons el mandatari rus, “això és absolutament incorrecte i no té cap fonament (...) La pilota es troba completament al costat dels nostres adversaris occidentals, principalment del cap del règim de Kíiv i dels seus patrocinadors europeus”.
Putin ha recordat que durant la cimera d’agost passat a Alaska “pràcticament vam acceptar les propostes del president Trump” després que els emissaris de la Casa Blanca li demanessin fer “certes concessions”. Ha afegit que Trump ha fet esforços importants per posar fi al conflicte i que, a parer seu, ho ha fet de manera “absolutament sincera”. Malgrat això, el president rus ha advertit que, si les negociacions diplomàtiques fracassen, Rússia recuperarà els seus “territoris històrics” a Ucraïna “per la via militar”.
Putin: fi a la guerra d'Ucraïna?
D’altra banda, Putin ha assegurat haver percebut “certs senyals” que Ucraïna estaria disposada a dialogar per posar fi a la guerra, encara que sense abordar la qüestió territorial, el principal obstacle en les negociacions de pau. “Veiem, sentim i sabem certs senyals, inclosos de Kíiv, que estan disposats a iniciar algun tipus de diàleg”, ha explicat, i ha reafirmat, que Rússia està disposada a resoldre el conflicte de manera pacífica, sempre que s’eliminin les causes originals que el van provocar. Ha recordat que un dels principis més importants és la retirada de les tropes ucraïneses de les quatre regions annexionades per Rússia el 2022.
En paral·lel, Putin ha manifestat la seva confiança que l’exèrcit rus aconseguirà “nous èxits abans de final d’any”, especialment a les regions del Donbàs i Zaporíjia. Segons Moscou, Rússia ha ocupat més de 6.300 km² aquest any, mentre que des de febrer de 2022 el Kremlin assegura haver controlat gairebé 94.000 km², una superfície similar a la d’Hongria, aproximadament una cinquena part del país veí.
Atacs contra Europa
El mandatari rus també ha carregat contra la Unió Europea pels actius russos congelats arran de la guerra. Ha afirmat que, tot i que “robar” no és la paraula exacta, “en algun moment hauran de tornar el que han pres” i que Moscou planeja recuperar aquests fons per la via judicial. Ha advertit que emetre crèdits avalats amb aquests actius tindrà conseqüències per al pressupost dels països europeus i ha criticat que aquesta mesura genera pèrdua de confiança en la zona euro.
Les autoritats europees han acordat recentment finançar Ucraïna amb 90.000 milions d’euros entre 2026 i 2027, sense arribar a un acord definitiu sobre l’ús dels actius russos immobilitzats. Així mateix, el Kremlin manté que aquests fons continuaran bloquejats fins que Rússia pagui les reparacions derivades de la invasió, segons els responsables europeus.
Finalment, l’intercanvi directe amb la població russa també ha estat central en la compareixença de Putin, que aquest any ha combinat la línia directa amb la roda de premsa habitual. Han arribat més de 2,7 milions de preguntes, la majoria de Moscou i Sant Petersburg, centrades en política social, pensions, serveis sanitaris, infraestructura i habitatge, per sobre de les qüestions relatives a la guerra a Ucraïna. Aquesta combinació de missatges internacionals i interns evidencia la doble estratègia de Putin: projectar força a l’exterior mentre gestiona la percepció pública interna.