El mes passat la temperatura de Bàssora, al sud de l’Iraq va arribar als 53.9ºC. A Bagdad les manetes de les portes et cremen els dits. Sana’a, capital del Yemen, es quedarà sense aigua el 2019. I així tot. Al Pròxim Orient, la duresa de les temperatures mata cada any 230.000 persones, més que les guerres i el terrorisme, segons l’Agència de Medi Ambient de l'ONU.

"L'anàlisi de les dades suggereix que des de la dècada del 1970 ha augmentat la freqüència de les temperatures altes extremes, mentre que disminueixen els dies i nits d'estiu frescos", explica a The Economist Gemma Shepherd, una especialista del programa sobre el clima de l’ONU que treballa a Nairobi (Kènia).

Fins a la dècada de 1970, “el clima de Bàssora era com el del sud d'Europa", recorda Shukri Al-Hassan, professor d'ecologia a la ciutat port iraquiana. Bàssora, afegeix, tenia tants canals que els iraquians l’anomenaven la “Venècia del Pròxim Orient”. El riu Shatt al-Arab regava extensos aiguamolls i sostenia el cultiu de deu milions de palmeres, les millors del món.

La guerra, l'aigua salada que es filtra des del mar a causa dels embassaments riu amunt, i l'explotació del petroli que ha foragitat els agricultors de les seves terres han deixat marca. La major part de les zones humides i horts són ara un desert i l’Iraq té una mitjana d'una tempesta de sorra un de cada tres dies.

A diferència d'altres parts del món, on el canvi climàtic deixa hiverns més suaus, al Pròxim Orient s'han intensificat els extrems de l’estiu. Fins i tot a l'extrem oest del mateix paral·lel, al Marroc, les temperatures han arribat a 47°C.

Gihad i energia solar

En algun any entre 2070 i 2100, la temperatura a gran part del Golf pot arribar a tal punt que passar més de sis hores al carrer sigui intolerable fins i tot per als físicament més preparats, prediu el Dr. Elfatih Eltahir, professor de clima al Massachusetts Institute of Technology. FIns i tot la peregrinació a l'aire lliure de la Meca podria arribar a ser perillosa. "Això només és la punta de l'iceberg", rebla.

Els estats més rics poden pagar entorns artificials per aïllar-se de la calor. A Kuwait, que aquesta setmana ha registrat màximes com les de Bàssora, els centres comercials posen tan baix l'aire condicionat que ja hi ha acudits que contrasten l'extrema temperatura del carrer amb “l’estiu més fresc del planeta” dels comerços.

A mesura que augmenten els costos del canvi climàtic, també ho fa la consciència. Al seu pla per transformar el seu país el 2030, el príncep d'Aràbia Saudita, Muhammad bin Salman, té com a objectiu generar 9,5 gigawatts d'energia renovable. La Lliga Àrab ha creat un comitè intergovernamental per examinar el canvi climàtic. Fins i tot els gihadistes de Síria s'hi han posat. En un vídeo recent, Jabhat al-Nusra, fins ara una filial d'Al-Qaeda, lloava els beneficis dels panells solars –encara que, en realitat, el món seria millor si la seva organització no existís.