El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha signat aquest dimarts un projecte de llei que, segons els experts, debilita la independència dels organismes anticorrupció d'Ucraïna. En conseqüència, s'han produït protestes massives a les principals ciutats del país i nombrosos actors internacionals han expressat la seva disconformitat amb les accions de Kíiv. 

La nova llei anul·la de facto l'autonomia de l'Oficina Nacional Anticorrupció (NABU) i la Fiscalia Especialitzada Anticorrupció (SAPO), que ara passen a dependre de la fiscalia general, controlada pel govern. Aquest moviment soscava l'autoritat i independència d'ambdós òrgans, i permet a Zelenski tenir sota el seu control tots els casos de corrupció. Les crítiques no han trigat a arribar, assenyalant que aquesta nova legislació tolera la interferència política i suposa un retrocés important en la lluita contra la corrupció.

Zelenski, molt a prop de "trair la democràcia ucraïnesa"

Després que s'anunciés la signatura del projecte de llei, les convocatòries de protesta s'han estès ràpidament i, per primer cop des de l'inici de la guerra, milers de persones han sortit als carrers per expressar la seva disconformitat amb l'actual govern. Els manifestants s'han deixat veure sobretot a Kíiv, però també a altres importants ciutats com Lviv, Dnipró i Odessa, i han exigit al president que desfés la mesura. Tanmateix, en el seu protocol·lari discurs nocturn adreçant-se a la nació, el mandatari ha tret pit assegurant que els organismes anticorrupció "continuaran funcionant però ara sense cap influència russa".  Aquesta declaració no ha aconseguit altra cosa que augmentar el desconcert i la insatisfacció dels ciutadans que continuaven protestant a les seves respectives ciutats. Les autoritats del país, que no presenciaven concentracions tan importants a la via pública des de l'inici de la guerra —aquestes van ser prohibides per motius de seguretat—, han optat per no interferir, evitant així un increment de les tensions. 

"És la primera vegada des del 2022 que hem sortit als carrers. Sabem els noms dels diputats que han votat a favor d'aquest projecte de llei. No dic que siguin corruptes, però tenen interessos", declarava un manifestant. "El poder a Ucraïna és la gent. No el president ni el govern. És terrible que encara els ho hàgim de recordar", afegia un altre. Hores després, el país s'ha llevat amb portades com la del Pravda, el principal diari ucraïnès, que titulava: "Ucraïna està retrocedint a l'era de Ianukóvitx". O la del Kyiv Independent, que assegurava que Zelenski "es troba a una firma de trair la democràcia ucraïnesa". 

El somni d'adhesió a la UE s'allunya 

Les reaccions internacionals a la polèmica mesura aprovada pel cap de l'executiu ucraïnès no s'han fet esperar. La comissària d'Ampliació de la UE, Marta Kos, s'ha mostrat "seriosament preocupada" per l'aprovació del projecte de llei, assegurant que representa un gran obstacle en el procés d'adhesió d'Ucraïna a la UE. "El desmantellament de les salvaguardes clau que protegeixen la independència de NABU és un pas enrere important", ha assegurat la diplomàtica a través del seu perfil a X. "L'estat de dret continua sent el centre de les negociacions d'adhesió a la UE", ha sentenciat. El futur d'Ucraïna com a membre de la Unió depèn dels progressos que faci en la lluita contra la corrupció, un dels requisits que més té en compte Brussel·les a l'hora de valorar la incorporació de nous membres. A més, cal recordar que, des del 2022, els països del bloc comunitari han proporcionat a Kíiv un important suport militar i econòmic per valor de milers de milions d'euros.

 

Les reaccions crítiques també s'han fet sentir aquest dimecres. El ministre francès d'Afers Europeus, Benjamin Haddad, ha assegurat que "encara no és massa tard perquè Ucraïna reverteixi la seva decisió", i ha afegit que el seu país estarà "extremadament atent al tema". Per altra banda, els ambaixadors del grup de nacions que conformen el G7 han dit que els agradaria discutir la pressió sobre NABU i SAPO amb les autoritats ucraïneses. S'espera que aquest dimecres a la tarda continuïn les mobilitzacions, mentre a Turquia se celebra la tercera trobada entre les delegacions de Rússia i Ucraïna en el marc de les negociacions de pau. Tot i que es descarta l'assoliment d'un alto el foc —el Kremlin ni ho contempla—, s'espera que s'arribi com a mínim a un nou acord per l'intercanvi de presoners. Mentre els diplomàtics de tots dos països s'asseguin a decidir el futur del conflicte, la societat civil ucraïnesa continuarà protestant per fer front a la part fosca del seu estat: corrupció, nepotisme, abús de poder i impunitat davant els atacs a la democràcia. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!