El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha confirmat que posa fi a la guerra amb Israel després de dotze dies des que Tel-Aviv ataqués el país persa. L'anunci del mandatari arriba hores després de l'entrada en vigor de l'alto el foc proposat pel president dels Estats Units, Donald Trump, i dels últims bombardejos entre els dos països en conflicte aquest matí. "Estem presenciant un alto el foc i la fi de la guerra de 12 dies que va ser imposada al poble iranià a través de l'agressió imprudent i el bel·licisme del règim sionista", ha dit Pezeshkian en un comunicat.
Pezeshkian ha assegurat que el conflicte va venir "imposat" per Israel, a qui ha acusat de llançar "atacs terroristes" amb excuses "falses" que contravenien els esforços diplomàtics iniciats per les autoritats iranianes per resoldre possibles "malentesos", en al·lusió al potencial desenvolupament d'una bomba atòmica. Tot i que ha reconegut que els atacs han provocat a l'Iran danys i pèrdues de vides, el mandatari considera "històric" el "càstig" infligit a Israel, un "enemic" que "va fracassar una vegada i una altra" en els seus diversos objectius, entre ells suposadament la destrucció de les instal·lacions nuclears.
El president iranià ha assegurat que l’operació militar israeliana ha posat de manifest l’alt cost que comporta qualsevol “aventura” contra l’Iran i ha aprofitat per dirigir un missatge al conjunt de països de la regió, remarcant que Teheran defensa la “coexistència” i l’“estabilitat”, i que els seus esforços es posaran sempre “al servei de la pau i l’amistat entre els pobles musulmans”. En aquesta mateixa línia, Pezeshkian ha mantingut aquest dimarts una intensa ronda de converses amb diversos líders internacionals, als quals ha reiterat que l’Iran respectarà l’alto el foc mentre Israel no en trenqui els termes.
Fi de la “Guerra dels 12 dies”
La confirmació oficial de Teheran de la seva voluntat de respectar l’alto el foc posa punt final a què ja es coneix com la “Guerra dels 12 dies”, un enfrontament que ha deixat més de 600 morts i milers de ferits. L’acord, anunciat inicialment per Trump, preveia una treva de dotze hores que havia d’entrar en vigor a les 07:00 d’Israel i les 07:30 de l’Iran, tot i que diversos atacs es van produir ja a les primeres hores del matí. El conflicte va esclatar el 13 de juny amb una primera onada de bombardejos israelians sobre instal·lacions nuclears iranianes, una campanya que es va estendre ràpidament a altres punts del país, inclosa la capital. L’Iran va respondre amb míssils balístics i drons que van impactar sobretot al centre i nord d’Israel. El balanç final és de 610 morts —majoritàriament civils iranians— i 4.700 ferits, mentre que a Israel s’han comptabilitzat 28 víctimes mortals.
Amb el capítol iranià tancat —almenys provisionalment—, Israel ha anunciat que torna a centrar els seus esforços a la Franja de Gaza. El cap de l’Estat Major de l’exèrcit hebreu, el tinent general Eyal Zamir, ha declarat aquest dimarts que “el focus torna a Gaza”, reafirmant l’objectiu de “derrocar el règim de Hamàs” i recuperar els ostatges que encara romanen en mans de les milícies palestines. La campanya militar contra l’organització islamista es va iniciar l'octubre del 2023 i, segons les autoritats gazianes, ha deixat ja més de 56.000 morts.