Portades: La massacre de Butxa es menja l’ultimàtum sobre el clima

La majoria de portades obre amb les conseqüències de la massacre de Butxa, a la rodalia nord de Kíiv —més de 400 civils assassinats a sang freda—, de la que nombrosos testimonis ucraïnesos i corresponsals estrangers en fan responsable a l’exèrcit rus. Moscou diu que és un muntatge. A Butxa, El País hi té Luis de Vega. La seva crònica (de pagament) és el tema de portada. És terrorífica, com les fotografies i imatges de la ciutat que segurament ja has vist. Si no, et pots posar al dia a la revista 5W, que publica en obert un reportatge duríssim del fotoperiodista Santi Palacios, un dels primers en entrar a Butxa després de la retirada russa. (Palacios segueix allí pencant en comptes de ganyolar per les xarxes i els programes amiguets com fan altres que ja n’han marxat, disgustats perquè no són protagonistes). Dona un cop d’ull també al twitter de Jeremy Bowen, el veterà corresponsal de guerra de la BBC que ha trobat Iryna Kostenko, una veïna d’Írpin de 45 anys —i semblen 70— a qui soldats russos van matar a sang freda, perquè sí, l’únic fill, Oleksii, de 27 anys. El va enterrar com va poder: embolicat en una catifa al jardí de casa seva “perquè no se’l mengessin els gossos”. Iryna és la imatge d’aquest Quioscos i Pantalles. Sosté una foto del seu fill.

Desperately sad story from just outside Kyiv, about a woman called Iryna whose son was killed by Russian soldiers. We were the first outsiders she'd seen since the Russians left her village on Friday. Shot and edited by @leedurant. Produced by @producerkathy pic.twitter.com/vKE1tjL1kf
— Jeremy Bowen (@BowenBBC) April 3, 2022

És lògic que les portades s’obrin amb la inhumanitat d’aquestes i altres salvatgeries aparellades a l’agressió militar del president de Rússia, Vladímir Putin, a Ucraïna. La crueltat d’aquests fets és directa, propera, tangible. Aquesta guerra és aquí al costat, per distància física i per proximitat emocional. És natural que sigui el tema principal de les primeres pàgines. Si més no, la foto principal. Tota la visceralitat de la guerra, però, amaga o bandeja el seriós ultimàtum de l’ONU sobre el canvi climàtic. Només l’Ara en fa tema principal. Ben mirat, el canvi climàtic és una altra inhumanitat: la mà de l’home causarà tants o més perjudicis que la guerra de Putin —i pot semblar que la comparació confon els collons amb els rosaris, però ja s’entén el sentit—. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC, per la sigla en anglès) ha avisat que les emissions de gasos d'efecte hivernacle han d'arribar al màxim abans del 2025. Si no, els impactes del canvi climàtic seran irreversibles. “És o ara o mai”, ha dit el president de l’IPCC. El món té recursos per prevenir una catàstrofe, diu l’informe, però destorben l'addicció als combustibles fòssils i la seva influència en la política. Gairebé 200 països, inclosos els EUA, van acordar un llindar màxim d’escalfament mitjà global d'1,5°C a l'Acord de París del 2016. Per arribar-hi, estats i empreses han d'invertir en energies renovables i tecnologia d'eliminació de CO2 de tres a sis vegades la quantitat que esmercen en combustibles fòssils.

Aquesta és la segona notícia a El País i a El Periódico. És alguna cosa. La Vanguardia ho té en portada tan petit, tan petit que gairebé ni es veu, potser perquè calia posar ben gran, ben gran la foto de Felip VI passejant-se, sol com un mussol, per les obres del Port de Barcelona —fa 30 anys havien d’estar enllestides, ho recorda el mateix diari— amb un títol pietós i afalagador: “El Rei intensifica la seva agenda a Barcelona”. Intensifica. Agenda. Sembla un acudit. Al altres diaris és pitjor: del canvi climàtic no se’n canta ni gall ni gallina. En fi. Es pot perdonar que cap diari s’adonés, preveiés o imaginés la guerra de Putin. Però el canvi climàtic fa anys i panys que està molt avisat, molt documentat, molt informat. Els diaris no poden dir que els agafa per sorpresa, perquè en parlen sense parar. Aquesta xerrameca és la part fàcil. La difícil és controlar als poderosos que es comprometen a combatre l’escalfament global i després es passen els compromisos per l’arc de Douglas. Se suposa que la missió principal de la premsa és, exactament, aquesta: controlar als poderosos. També els responsables del canvi climàtic. Perquè si les coses van com diu l’IPCC de l’ONU —que fins ara no falla els pronòstics—, aquests responsables potser hauran de seure a la mateixa banqueta que Vladímir Putin i per la mateixa causa.

ARA