Portades que ja s’han cansat de la guerra de Rússia contra Ucraïna

Si no has llegit la crònica dels únics periodistes internacionals que romanen a Mariúpol, llegeix-la ara. Són tres corresponsals de l’agència estatunidenca Associated Press i fan el recompte en paraules i fotografies del salvatgisme inhumà amb que l’exèrcit de Rússia esclafa fa setmanes aquest port del sud-est d’Ucraïna, on hi vivien gairebé mig milió de persones. Arrenca així: “Tots els cossos dels nens jeuen aquí. Els han abocat en aquesta estreta trinxera excavada precipitadament en la terra gelada de Mariúpol mentre sonen, constants, els bombardejos”. La publica La Vanguardia a la web. El País, a la portada impresa d’aquest divendres, n’anuncia una titulada “Mariúpol ja no existeix” i la signa la periodista i escriptora Margaryta Yakovenko, nascuda a Ucraïna i que té familiars a Mariúpol.

El mateix diari obre amb una informació crucial per al futur de la guerra: la UE discuteix com tallar en sec la compra de gas a Rússia, cosa que deixaria Putin sense diners per pagar-se la guerra de devastació d’Ucraïna. La Vanguardia n’explica el motiu al seu títol principal: les tropes de l’autòcrata rus no avancen, estan en punt mort, de manera que combinen dues tècniques criminals: la medieval de l’assetjament i la moderna d’assassinar civils via bombardeigs. El Punt Avui titula amb un judici molt sumari de tot plegat. “Criminals de guerra”, diu. Mentrestant, l’Ara torna a donar veu al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ahir es va adreçar telemàticament als diputats del Bundestag alemany. Els va dir que no arrosseguin els peus, que espavilin, que mentre pensen si compren o no gas, petroli i carbó a Rússia, milers de persones moren.

La potència industrial alemanya i la qualitat de la seva producció penja dels gasoductes que arrenquen a Rússia. Zelenski lluita amb els seus discursos contra la mentalitat de persones molt poderoses. Un d’ells és Siegfried Russwurm, president de la Confederació de la Indústria Alemanya (Bundesverband der Deutschen Industrie, BDI). Fa deu dies, Herr Russwurm va dir que “les imatges que ens arriben d'Ucraïna són horribles, però en les nostres decisions no podem desconnectar la racionalitat”. Vaja. Queda implicat que la “racionalitat”, segons Herr Russwurm, suposa mantenir els subministraments que permeten a Putin finançar l’invasió d’Ucraïna i el martiri de ciutats com Mariúpol i els seus habitants. Herr Russwurm està segur que val la pena pagar el preu de sang i destrucció d’Ucraïna i dels ucraïnesos. De “tots els cossos dels nens que jeuen aquí”.

Aquesta “racionalitat” és potser la mateixa darrere la decisió d’alguns diaris, que ja s’han avorrit d’obrir amb la guerra i titulen la portada amb la vaga del transport. Casualment, el Trio de la Benzina: El Mundo, l’ABC, La Razón. Per acusar el govern espanyol —això sí que és important i no la guerra criminal de Putin— i justificar la cridòria dels seus títols, fabriquen la fantasia del desabastiment, la paralització de la producció industrial i l’apocalipsi econòmic per avui a migdia. Certament, la vaga ha provocat l’aturada de diverses plantes siderúrgiques i algunes indústries làcties, a més d’afectar al subministrament de productes frescos als grans mercats majoristes i les llotges de peix. Gravíssim, escolta. Quin greu, tu. En fi. A Europa, aquesta “racionalitat” —la que invoquen Russwurm i la que practiquen aquests diaris— la coneixem molt bé i en recordem perfectament les conseqüències.