Portades: Gaza, un infern sense sortida

Falten poques hores perquè venci el termini de 24 hores que el govern d’Israel ha donat als 1,1 milions de gazatins perquè marxin del nord de la Franja de Gaza, zona que l’exèrcit israelià es prepara per a envair en resposta a l’assalt terrorista dels milicians islamistes de Hamàs de dissabte passat. “Això només és el començament”, ha dit el desprestigiat primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu. L’ofensiva deixarà imatges difícils de digerir. Pitjors encara que la fotografia d’un pare i la seva filla de tres o quatre anys fugint a peu enmig d’una fila de cotxes, que aquest dissabte senyoreja la portada de l’Ara i d’El País. És angoixosa, encara més que la publicada per La Vanguardia i El Periódico. Com sempre que les paraules no donen a l’abast i els títols són inútils o inservibles, les imatges acuden al rescat de la informació amb el plus d’emocions que les acompanya.

Gaza és un infern sense sortida. En són víctimes els palestins que hi viuen, entre l’espasa del setge i la i la paret del bloqueig, les fronteres tancades, els bombardejos israelians i el fanatisme de Hamàs, que ha manat que ningú no es mogui. L’ONU ha recordat que l’ultimàtum israelià és inviable i que “fer servir la fam dels civils com a mètode de guerra, privant-los de béns indispensables per a la supervivència, està definit com un crim de guerra pel dret internacional”. També la Unió Europea. L’exprimer ministre francés, Dominique de Villepin, ha dit a l’emissora France Inter, que “el dret a l'autodefensa no és el dret a la venjança indiscriminada”. No hi ha portada que pugui copsar aquesta situació.

També en som víctimes a Europa Occidental. La sensació, veient les primeres pàgines dels diaris, és que la civilització liberal de postguerra està a punt de saltar pels aires, d’ensorrar-se a mans d'instints primitius, premoderns. França és una mostra eloqüent de la velocitat de degradació de la política occidental. Arran de l’apunyalament d’un mestre per un jove que cridava “Alà és gran!”, diversos líders polítics i d’opinió —entre altres la socialista Carole Delga, presidenta d’Occitània, que inclou la Catalunya Nord— es declaraven en favor de prohibir qualsevol manifestació en favor de Palestina, com si ser pro-palestí fos un delicte o defensar la causa palestina equivalgués a donar suport als terroristes de Hamàs. Fa l’efecte que les democràcies no acaben d’estar a l’alçada del desafiament que planteja la crisi a l’Orient Pròxim.

Una nota més. El Punt Avui no diu ni ase ni bèstia de la situació al Pròxim Orient. Cal tenir molt nervi. Molt. Els diaris del Trio de la Benzina s’han posat d’acord per obrir la portada amb l’entrevista del candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la cap del grup parlamentari d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua. Parlen de “la foto de la vergonya” (La Razón) o de que Sánchez “es retrata amb Bildu sense condemnar el terrorisme” (El Mundo). Sánchez és ETA, etcètera. Fa cinc setmanes, The Economist obria portada amb aquest tema: How paranoid nationalism corrupts (“Com corromp el nacionalisme paranoic”). La capçalera britànica mostrava tot un catàleg d’exemples més o menys afectats per aquesta plaga: des de règims totalitaris com Rússia o la Xina fins als despòtics com Nicaragua, Tunis o Zimbabue, passant pels règims il·liberals com Hongria i democràcies empiocades com Israel. Es van oblidar de l’Espanya que aquests tres diaris representen.