La comunitat internacional ha expressat aquest divendres preocupació pel futur dels civils de la Franja de Gaza davant la imminència d'una incursió terrestre per part de les forces israelianes per atacar el grup terrorista Hamàs. Israel ha donat un termini de 24 hores a la població del nord de la Franja per a traslladar-se al sud, fet que implicaria el moviment de més d'un milió de persones en poc menysd'un dia. Organitzacions internacionals com les Nacions Unides i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han assegurat que complir amb aquest ultimàtum és "impossible", mentre que els països occidentals han defensat el dret d'Israel a defensar-se davant l'atac de Hamàs.
L'ONU reclama a "totes les parts" posar fi a la guerra
El comissionat general de l'agència de les Nacions Unides per als palestins (UNRWA), Philippe Lazzarini, ha assegurat que "Gaza s'està convertint ràpidament en un forat infernal i està a punt del col·lapse" i ha considerat "horrorós" l'ultimàtum israelià. En un comunicat, ha afirmat que aquesta advertència d'Israel només "conduirà a nivells de misèria sense precedents i empenyerà encara més la població de Gaza a l'abisme" quan actualment "l'escalada i la velocitat de la crisi humanitària és esgarrifosa". Per això, Lazzarini ha instat a "totes les parts" a "posar fi" a la guerra i proporcionar accés humanitari i protecció als civils.
En aquest sentit, des de l'ONU s'ha condemnat la vulneració del dret internacional de tots dos bàndols. "Utilitzar la fam dels civils com un mètode de guerra, privant-los de béns indispensables per a la seva supervivència, està definit com un crim de guerra pel dret internacional", ha dit en referència al bloqueig total imposat per Israel contra Gaza, la portaveu de l'Oficina de les Nacions Unides per als drets humans, Ravina Shamdasani. "Capturar ostatges i l'execució sumària de civils per part de Gaza, això òbviament també està prohibit pel dret internacional i també són crims de guerra", ha afegit.
Occident, amb els EUA i el Regne Unit al capdavant, dona suport a Israel
Occident, lluny de ser neutral, s'ha alineat amb Israel. El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha afirmat que "no és el moment de ser neutral" i ha advertit que "tothom que vulgui una pau duradora a la regió ha de condemnar i aïllar" Hamàs. En aquest sentit, ha assegurat que el Pentàgon està preparat per a enviar més suport a Israel en cas que sigui necessari. D'altra banda, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, que aquest divendres s'ha reunit amb diversos mandataris d'Orient Mitjà, en un primer moment ha eludit respondre sobre si els EUA recolzen l'ultimàtum israelià, però posteriorment ha assegurat que "els civils no són els objectius de les operacions d'Israel" però ha admès que és difícil evitar que pateixin l'atac. Tanmateix, n'ha responsabilitzat l'organització terrorista d'aquesta possibilitat per fer servir els civils com a "escuts humans".
El ministre de Defensa del Regne Unit, Grant Shapps, ha estat més transparent, i directament ha donat suport a l'ordre per evacuar el nord de Gaza abans d'entrar a "perseguir els terroristes". "Israel té dret a defensar-se, té dret d'anar a buscar Hamàs", ha assegurat en declaracions als mitjans, tot i que ha demanat que actuï respectant la legislació internacional.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que aquest divendres ha viatjat a Israel, no s'ha pronunciat explícitament sobre l'ultimàtum, però s'ha mostrat convençuda que "la resposta d'Israel" a l'atac de Hamàs "demostrarà que és una democràcia". A més, ha fet una crida a Hamàs perquè "alliberi immediatament tots els ostatges i s'abstingui totalment de prendre civils com a escuts". Abans d'aquestes declaracions, l'alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, havia qualificat de "poc realista" l'ultimàtum, entenent que no és possible fer-lo realitat en tan poc temps.
Els països àrabs defensen Palestina i reclamen una solució a la guerra
El president palestí, Mahmud Abbas, s'ha reunit aquest divendres amb Blinken, i li ha advertit que el desplaçament de la població de la Franja de Gaza suposaria "una segona Nakba", en al·lusió a l'èxode de centenars de milers de palestins que van fugir o van ser expulsats durant el conflicte desencadenat després de la creació de l'Estat d'Israel el 1948. També li ha traslladat la necessitat d'"aturar immediatament l'agressió israeliana", que està provocant "una catàstrofe humanitària" a la Franja de Gaza. Blinken també s'ha reunit amb el rei Abdal·là II de Jordània, que li ha insistit en la necessitat d"'obrir corredors humanitaris urgents" per fer arribar ajuda a Palestina. Així mateix, l'ha advertit sobre les conseqüències d'adoptar una "política de càstig col·lectiu" contra els residents de Gaza i ha reclamat el respecte al dret internacional.
Egipte també s'ha oposat a l'ultimàtum d'Israel, que ha definit com una "greu violació de les normes del dret internacional humanitari". D'una banda, ha denunciat la "intransigència" d'Israel i ha reclamat a Netanyahu que no prengui "mesures tan intenses", tenint en compte les condicions preexistents a la Franja de Gaza, sotmesa a un setge que no li permet accedir a electricitat, aliments o combustible. D'altra banda, ha reclamat al Consell de Seguretat de l'ONU que aturi la mesura anunciada per Israel.