Abans d'entrar a les portades, un resum del dimecres. Funcionaris palestins i Hamàs culpen Israel del bombardeig d’un hospital de Gaza on, segons les mateixes fonts, han mort més de 500 persones. El primer ministre d’Israel, en canvi, diu que disposa “d’indicis clars” que l'atac va ser un error del grup terrorista Gihad Islàmica Palestina, que ho nega. Ara per ara, desconeixem l’origen de l’atac a l’hospital, refugi de milers de civils. La massacre es produïa hores abans que el president dels Estats Units, Joe Biden, visités Israel i Jordània. Als països àrabs s’ha protestat al carrer. S’han aturat els esforços diplomàtics per crear un pas segur per fugir de Gaza per als estrangers i alliberar alguns dels centenars d'ostatges presos en els atacs de Hamàs del 7 d’octubre, en què va assassinar més de 1.400 israelians. A sobre, més de mig milió de palestins han abandonat el nord de Gaza després que Israel advertís els residents d'una invasió terrestre. Ara s'enfronten a l'escassetat d'aigua potable, d'aliments i de combustible, causada pels bombardejos i el bloqueig d’Israel, que han matat uns cinc mil gazatins, inclosos alguns cadaveri eccelenti de Hamàs, com Ayman Noufal, un dels màxims dirigents terroristes a Gaza.
Tot això és el que ha passat aquest dimecres. En un sol dia. És impossible que una portada impresa —o digital, tant se val— pugui encabir tanta catàstrofe humanitària, tanta misèria política, tanta sang innocent. Fets com la massacre de l’Hospital Al-Ahli, a la zona central de la Franja de Gaza, tenen una extensió física i moral tan vasta, tan aclaparadora, que per ells sols tenen la capacitat d’il·luminar el contorn i la profunditat d’aquesta guerra. Són esdeveniments que també es poden entendre com un pronòstic del que s’esdevindrà amb la invasió de Gaza que, pròpiament, ni tan sols ha començat. Un cop més, on no arriben les paraules, les imatges completen el relat de la realitat. Les fotografies de les portades són esgarrifoses i val a repetir que la lletra dels títols és inútil per acompanyar la música de les fotos, que evidencia que aquest conflicte no és només una guerra. Hi ha molt d’odi, molta tensió, molta por.
Als diaris hi ha com una mena de sisè sentit periodístic que els permet adonar-se de quan és el moment de fer créixer les imatges, almenys aquestes de l’hospital bombardejat, que valen més que mil paraules. Aquest dimecres, tota la premsa se n’adona. Excepte un dels diaris del Trio de la Benzina, La Razón, que ha decidit obrir la portada amb un promocional propagandístic del president del Partido Popular, Alberto Núñez Feijóo, que viatjarà a Barcelona i Bilbao a vendre una seva Tercera Via. És només una operació per vestir de seda centrista la mona ultra del PP. La cosa és que, en fer aquesta portada que ignora una matança tan brutal com la de l’Hospital Al-Ahli de Gaza, La Razón i els que decideixen la primera pàgina retraten també la seva insensibilitat despietada, la seva indiferència cruel. Aquest dimecres no era el dia.
Foto: Una dona plora a l'Hospital Naser, al sud de la Franja de Gaza (Haitam Imad / Efe)
