Have a nice life, és l’expressió que ahir va fer servir Donald Trump per acomiadar-se. No és tan amable com fa sospitar una traducció literal (“tingues una vida bonica”). Es tradueix més aviat per “bon vent i barca nova” o “passi-ho bé fins l’any que ve”, amb un punt entre sornegueria i mala bava. Trump ha marxat clavant guitzes —l’última va ser cridar una turba de pirats a assaltar el Capitoli—. És el que ha fet gairebé tota la presidència.

Això explica, en part, les portades dels diaris barcelonins i madrilenys d’avui, abocades a lloar, enaltir i aplaudir al nou president, Joe Biden, i la seva vicepresidenta, Kamala Harris. Aquestes fotografies a tota plana, aquesta tipografia de bon cos, aquests títols ensucrats, altisonants, pomposos o tot alhora… tot plegat és una mena de sospir d’alleujament imprés, com diu El Periódico, que fins i tot ha canviat la tradicional capçalera vermella per una de blava, el color del partit demòcrata, per no desentonar amb el moment.

Sembla una mica massa, una mica de fans, però es pot entendre aquesta reacció de les portades. A les redaccions han estat quatre anys literalment increïbles, de fregar-se els ulls gairebé a diari i preguntar-se si Trump en faria avui alguna de més grossa que ahir. “La democràcia ha prevalgut”, una frase del discurs de Biden, és el títol més comú a les portades de la premsa del món. Ha prevalgut, i tant, gràcies a Déu —però hi ha 74.222.958 estatunidencs que van votar per Trump pels que ahir no va acabar res, sinó que va començar alguna altra cosa, esperem que els hi sigui lleu.

És una pena, però, que els diaris impresos apareguin avui amb portades perfectament intercanviables, per iguals, tant en les fotos com en els texts, malgrat que tenien tant de temps per planificar-les. Els diaris que aquí es comenten i també els d’arreu. Fa dies que se sap perfectament què passaria ahir. Tenien temps de sobres i també el talent. Podien haver pensat alguna cosa diferent. Almenys algun dels diaris. Almenys un. Han mancat les ganes i s’ha perdut distància, imparcialitat? És difícil de saber. El resultat és una llàstima. Justament perquè és un dia tan rellevant, valia la pena pensar-s’hi millor, si més no per no aparèixer a la festa amb el mateix vestit que tots els altres convidats.

LV

EPC

EPA

ARA

EP

EM

ABC

LR