Mentre Donald Trump descarta augmentar l’ajuda militar a Ucraïna i els atacs russos continuen, els líders europeus busquen una nova fórmula per finançar la defensa ucraïnesa. La resposta que ha emergit és aprofitar els milers de milions d’euros en actius estatals russos congelats a Occident des de l’inici de la invasió a gran escala el febrer de 2022.
➕ Per què Trump imposa ara sancions a Rússia?
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) tenen previst aprovar aquest dijous a la cimera de Brussel·les la idea d’utilitzar aquests actius com a garantia per a un préstec massiu a Ucraïna, encara que molts detalls crucials hauran de concretar-se més endavant. Segons els plans preliminars, Ucraïna podria rebre fins a 140.000 milions d’euros en un termini de tres anys.
Com funcionaria el pla?
Els actius congelats del Banc Central de Rússia, valorats en uns 290.000 milions d’euros, es mantenen principalment a Euroclear, un dipòsit central de valors situat a Brussel·les. La UE no confiscarà aquests actius, sinó que signarà un contracte amb Euroclear per garantir un préstec a Ucraïna amb aquests fons. En acabar la guerra, la idea és que Rússia pagui una compensació per la invasió i, amb aquests diners, Ucraïna podrà retornar el préstec a la UE, que al seu torn desbloquejaria els actius congelats per retornar-los a Moscou. No obstant això, aquest mecanisme depèn d’una premissa incerta: que Rússia accepti pagar les reparacions. En cas contrari, o si la guerra s’allarga indefinidament, el futur dels actius i del finançament ucraïnès quedaria en l’aire.
Obstacles i riscos
Bèlgica, on es troba la major part d’aquests actius (dos terços a escala mundial i el 86% a la UE), ha expressat seriosos dubtes. El país tem quedar-se sol assumint el risc econòmic si Rússia exigeix recuperar els fons o si s’aixequen les sancions abans d’hora. Altres països europeus, en canvi, es mostren disposats a compartir aquest risc i consideren baix el perill que Euroclear sigui demandat amb èxit.
Un altre repte és garantir que els actius russos continuïn congelats a llarg termini. Les sancions de la UE s’han de renovar per unanimitat cada sis mesos, i alguns governs, com el d’Hongria, han alentit aquest procés. Per això, la Comissió Europea estudia un mecanisme legal basat en l’article 31(2) del Tractat de la UE que impediria a qualsevol estat membre aixecar el veto sobre les sancions i, per tant, desconfiscar els actius. Aquest canvi hauria de ser aprovat per tots, incloent-hi països amb simpaties envers Rússia com Hongria i Eslovàquia.
Si tot va segons el pla, s’espera que el text legal sigui aprovat a finals d’any i que Ucraïna comenci a rebre els fons a partir d’abril de 2026, just quan els recursos financers actuals s’exhaureixin. Actualment, es calcula que Ucraïna té prou finançament per mantenir la defensa i l’economia fins al segon trimestre del 2026.
La resta d’actius russos a Occident
A banda de Bèlgica, uns 25.000 milions d’euros en actius russos estan dispersos en altres països de la UE, però els contractes i ubicacions varien, cosa que complica la seva utilització conjunta. Fora de la UE, països com Japó, el Regne Unit i Canadà custodien altres 80.000 milions d’euros en actius russos, però encara no s’ha concretat com podrien integrar-se en aquest pla.
En el marc del G7, s’ha negociat la possible participació del Canadà i el Regne Unit, però les perspectives sobre la contribució dels Estats Units són més limitades, amb uns actius congelats d’uns 4.000 milions d’euros i una reticència política notable, especialment després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
Destinació i magnitud del finançament
Alemanya, un dels principals impulsors de la iniciativa, defensa que aquests fons s’han d’utilitzar exclusivament per a la defensa i no per cobrir despeses generals de l’Estat ucraïnès. França, per la seva banda, vol assegurar que els diners es destinin a la compra d’armes europees, mentre que altres països, com Suècia o Països Baixos, aposten per deixar que sigui Ucraïna qui decideixi la destinació dels fons.
La Comissió Europea ha proposat una via intermèdia: la major part dels recursos es dedicarien a armament produït a Europa o Ucraïna, però una part menor es podria utilitzar per al pressupost general, cosa que permet també la compra d’armament fora del continent.
Segons els càlculs de la Comissió, aquest préstec podria aportar fins a 45.000 milions d’euros anuals a Ucraïna entre 2026 i 2028. Tanmateix, això no compensarà la retirada del suport militar directe dels Estats Units, que va suspendre nova ajuda després del canvi d’administració.
A més, la reconstrucció d’Ucraïna, si la guerra finalment conclou, està estimada pel Banc Mundial en més de 500.000 milions d’euros, una xifra colossal que deixa en evidència que ni tan sols aquests actius congelats cobriran la totalitat dels danys causats pel conflicte.