Fa mesos que al Sudan no deixen d’haver-hi tensions entre les escissions militar i civil que, fins aquest passat dilluns, havien estat governant en coalició. Tot i que es tractava d’un govern força inestable i en constant tensió, era la solució que fins ara s’havia trobat per al govern del país després que l’expresident Omar Al-Bashir fos destituït fa un parell d’anys. Però la tensió fou més clara que mai quan els militars, encara fidels a Al Bashir, varen dur a terme un intent fallit de perpetrar un cop d’estat aquest setembre.

Cal tenir en compte que Al Bashir, fins a la seva destitució, havia fomentat el manteniment d’un important imperi econòmic militar i de les forces de seguretat del país, per la qual cosa pren sentit que siguin els mateixos qui vulguin evitar una transició cap a un govern civil. Fins ara, l’escissió militar dins del govern era la que retenia una reforma de les institucions policials i de l’exèrcit, a més d’obstruir la investigació de delictes de les forces de seguretat i evitar cooperar en la indagació sobre el genocidi de Darfur.

Imatge1
 

Així doncs, aquesta coalició que governava anomenada Consell Sobirà fou dissolta dilluns per una de les parts. L’exèrcit va dur a terme un cop d’estat i va declarar l’estat d’emergència, després que la setmana passada el primer ministre Abdalla Hamdok expressés la intenció de convertir el govern en un de completament civil, de cara al novembre. Emocionats amb la idea d’un lleu senyal de transició cap a un model de país democràtic en aquest país del nord-est d’Àfrica, milers de manifestants varen sortir al carrer amb la intenció d’exigir el compliment d’aquesta transició cap a un govern civil.

Però aquest dilluns l’exèrcit sudanès va prendre el poder i va detenir diversos alts càrrecs del govern, inclòs el primer ministre i la seva dona, Muna Abdallah. Ara es troben en lloc desconegut, després d’haver renunciat a emetre una declaració a favor de la presa de possessió per part del nou govern. Així doncs, el general militar Abdel Fattah al-Burhan va explicar en un discurs per televisió que un govern electe no seria una opció properament i va suspendre diversos articles de la Constitució, tot anunciant que un nou govern tecnocràtic assumiria el poder fins l’any 2023, data per la qual preveia les pròximes eleccions


 

Abans, però, Hamdok havia demanat -a través de publicacions del Ministeri d’Informació i des del seu arrest domiciliari previ al segrest- als sudanesos que s’adherissin a mitjans pacífics de protesta per tal de defensar el moviment prodemocràcia a través d’una revolució. Això va provocar reunions de desenes de milers de persones arreu del país per tal de dur a terme manifestacions, que es materialitzaren en barricades, bloquejos del trànsit i enceses de fogueres.

Els grups revolucionaris civils i sobretot els moviments que encapçalen les protestes contra el llegat d’Al Bashir, han fet una crida a la desobediència civil fins que no es reobri una negociació amb els civils, els hi sigui entregat el poder i els detinguts del Consell Sobirà siguin alliberats. De moment, aquestes demandes estan rebent una resposta extremadament violenta per part de les forces de seguretat i paramilitars.

Ara per ara, aquestes han disparat i matat a set persones i n’han ferit unes 140 de les que havien sortit a protestar als carrers, segons afirmaven fonts del Ministeri de Salut. Diversos vídeos publicats a les xarxes socials mostren com masses de manifestants es dirigien cap al quarter general de l’exèrcit corejant càntics de protesta. El Ministeri ha denunciat l’ús d’armament i de gas lacrimogen contra els conjunts de manifestant a Khartum, la capital del país, per part de les forces paramilitars. Alhora, el Sindicat de Doctors del país ha indicat que l’exèrcit està impedint l’accés dels ferits al banc de sang. A més, els canals de notícies locals han advertit que s’han tancat els accessos a les carreteres i ponts que connecten la capital del país amb la resta del Sudan, s’han suspès tots els vols a l’aeroport i s’ha apagat la connexió a internet.

 

No és fàcil deduir els efectes que això pot tenir sobre el Sudan o els països que l’envolten. Si el cop d’estat estableix el que pretén, pot significar diversos passos enrere, no només per al mateix país, sinó per a altres com ara Mali o Guinea. Aquest cop d’estat pot servir d’inspiració a forces militars d’aquests països i animar-los a seguir els passos de l’exèrcit sudanès. Cal tenir en compte, a més, que el Sudan està per altra banda sotmès a una enorme crisi econòmica que fa dependre a la seva població de les ajudes estrangeres, que poden perillar en una situació com la que es preveu.

Ara per ara, els Estats Units han condemnat el cop d’estat i han suspès els 700 milions de dòlars en assistència bilateral al Sudan que proporcionaven, a més de declarar que reconsiderarà tota la seva relació amb el Sudan. Ho han qualificat d’inacceptable i, juntament amb la Unió Europea, l’ONU, La Unió Africana i el Regne Unit, han instat a les parts a tornar a governar en direcció a una transició democràtica. El representant especial de l'ONU per al Sudan, Volker Perthes, ha dit que les detencions del primer ministre, funcionaris del govern i polítics són inacceptables i ha demanat a totes les parts que utilitzin la màxima moderació i que tornin al diàleg per tal de restablir l'ordre constitucional.


Sembla que el Sudan no es deslliura, des de l’inici del postcolonialisme, de les incessants preses de poder i cops d’estat militars.