La inestabilitat torna a sacsejar Mali amb una nova escalada de violència que ha posat a prova el control de la junta militar sobre el país. Diversos grups armats han llançat aquest cap de setmana una ofensiva coordinada contra objectius governamentals i militars a la capital, Bamako, i en altres zones del territori. L’atac ha estat reivindicat pels tuaregs del Front d'Alliberament de l'Azawad (FLA), que haurien actuat amb el suport del Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM), formant una aliança que evidencia una coordinació entre actors rebels i jihadistes planificada amb mesos d’antelació. Des de l’inici de l’ofensiva, els enfrontaments amb l’exèrcit s’han mantingut de manera continuada.
El govern malià ha defensat a través dels seus canals oficials que la situació està “sota control” i ha qualificat de propaganda les afirmacions dels rebels sobre avenços territorials. Tanmateix, diverses informacions apunten a una ofensiva amb impacte real sobre punts clau del país. Els insurgents asseguren haver pres el control de Kidal i d’altres enclavaments com Gao, mentre que també haurien ocupat l’aeroport de Mopti, on els combats no han cessat. L’onada de violència també ha provocat explosions prop de l’aeroport de Bamako, així com a Kati, Sévaré i altres localitats estratègiques.
Un dels cops més durs d’aquesta escalada s’ha conegut aquest diumenge amb l’assassinat del ministre de Defensa de Mali, Sadio Camara, i de la seva família. La informació, avançada per mitjans internacionals, suposa un revés de gran impacte per a la junta militar que governa el país. L’episodi, sumat a l’avenç dels rebels, també posa en qüestió la capacitat de control del règim instaurat després dels cops d’estat del 2020 i el 2021. Des de llavors, les autoritats malianes han reforçat una aliança amb altres juntes militars de la regió, com les de Burkina Faso i Níger, marcada pel distanciament amb França i l’acostament estratègic a Rússia.
Una coalició gihadista i tuareg
L’ofensiva actual s’explica també per una creixent coordinació entre actors fins fa poc diferenciats. Radio France Internationale ja apuntava al març a contactes entre grups gihadistes i tuaregs per impulsar accions conjuntes contra l’exèrcit malià i els seus aliats, entre els quals els mercenaris russos de l’antic Grup Wagner, ara conegut com a Africa Corps, desplegats al país per donar suport a la junta liderada per Assimi Goïta. Aquesta entesa ha cristal·litzat en una ofensiva de gran abast que arriba després de mesos d’operacions del JNIM i del FLA contra rutes de subministrament, especialment de combustible, que van arribar a posar en risc l’abastiment de Bamako.
El deteriorament de la seguretat a Mali s’inscriu en un context més ampli d’inestabilitat al Sahel, una regió sotmesa a l’activitat constant de grups com el JNIM, faccions tuaregs i cèl·lules vinculades a Estat Islàmic. Tot i haver-se compromès a retornar el poder als civils abans del març del 2024, la junta militar no ha complert aquest calendari i ha consolidat el seu control institucional. De fet, el juliol del 2025 el règim va concedir a Goïta un mandat presidencial de cinc anys, renovable “tantes vegades com calgui” i sense eleccions. Mentrestant, la substitució de les tropes franceses per forces vinculades a Rússia no ha aconseguit revertir la inseguretat, en un escenari on també pesen els interessos geopolítics de potències com els Estats Units o la Xina.