Fet històric. Per primera vegada tots els parlaments del món compten amb almenys una dona entre els seus membres, segons es desprèn de l'informe "Les dones al parlament 2022", publicat aquest divendres per la Unió Interparlamentària (UIP). Tot i això, la UIP lamenta que el percentatge de dones parlamentàries s'estanqués el 2022 al voltant del 26,5%, creixent tan sols uns 0,4 punts percentuals. I aquesta dada constata que és l'increment més baix en els últims sis anys, tal com recull Efe. 

"Amb aquest ritme no podríem assolir la nostra meta de paritat de gènere fins d'aquí a 80 anys", ha lamentat, però, en una roda de premsa el secretari general de la UIP, Martin Chungong, que va reconèixer que les xifres d'aquest any no són prou positives.

Malgrat les dades, però, està clar que els percentatges varien en funció de les diferents regions. D'aquesta manera el recull varia en funció de les diferents regions, sent Amèrica la que té una proporció més gran de parlamentàries (34,9%), seguida d'Europa (31%) i Àfrica Subsahariana (26,5%); per sota de la mitjana mundial hi ha el Pacífic (22,6%), l'Àsia (21%) i l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica (16,3%).

La UIP destaca el paper de Colòmbia

Pel que fa a les eleccions celebrades el 2022, Chungong va destacar el cas de Colòmbia, on les dones ocupen ara el 29,6% dels escons de la cambra alta –un increment de més de 8 punts respecte als anteriors comicis– i el 28,9% dels seients a la cambra baixa, fet que suposa una alça de més de 10 punts percentuals. A més, l'informe de la UIP crida l'atenció sobre l'elevada presència de dones afrodescendents i indígenes al nou parlament colombià.

L'informe també destaca la situació de la cambra alta d'Austràlia, l'únic parlament renovat el 2022 en què sí que s'ha aconseguit la paritat de gènere, amb un 56,6% de dones parlamentàries. En el cas de les cambres baixes, els països que s'han quedat més a prop de la proporció igualitària van ser Costa Rica (un 47,4% de les parlamentàries són dones), Suècia (un 46,1%) i el Senegal (un 44,2%).

Cau la presència a Europa

El que són bones notícies per a uns, són males per als altres. A Europa, la UIP va registrar un lleuger descens de 0,1 punts percentuals en el percentatge de dones parlamentàries, una dada que l'informe atribueix a l'auge del populisme i als bons resultats obtinguts pels partits de dreta. L'organització cita els exemples de Bòsnia i Hercegovina, Itàlia, Portugal, França, Letònia, Sèrbia i Suècia, on la proporció de dones en almenys una de les dues cambres parlamentàries va caure l'any passat.

Menció especial per a Eslovènia. Chungong ha dit que la proporció de dones a les dues cambres es va situar en un rècord històric del 40%, quinze punts percentuals més que fa quatre anys, gràcies a un doble sistema de quotes que s'imposa tant sobre el mateix parlament com sobre els partits polítics que es presenten a les eleccions.

Objectiu clar: parlaments més segurs per a les dones

D'aquesta manera, el secretari general de la UIP ha demanat als països que extremin els seus esforços. Amb l'objectiu, és clar, que els parlaments siguin espais més segurs per a les dones i, d'aquesta manera, ha alertat que el clima sexista i l'assetjament per gènere no són una cosa “endèmica” de cap regió, sinó que són presents en tots els entorns parlamentaris del món.

En aquest sentit, el camerunès ha detallat que la violència psicològica a què s'enfronten les dones pel fet de ser dones en la política s'està convertint en un dels principals motius pels quals decideixen no acudir als comicis o renunciar als seus càrrecs.

De manera particular, Chungong ha citat les recents dimissions de l'exprimera ministra neozelandesa, Jacinda Ardern, i de la primera ministra escocesa en funcions, Nicola Sturgeon.

 

Imatge principal: parlament finès / Unsplash