Hongria ha obert una de les pàgines més ocultes del seu passat amb la publicació de prop de 60.000 noms vinculats a la xarxa d'espionatge del règim comunista, un sistema que durant dècades va utilitzar ciutadans per vigilar els seus propis veïns, companys de feina, amics i familiars. Els documents, accessibles des del 4 de novembre, permeten als hongaresos buscar si persones del seu entorn apareixen als registres de la policia política. Segons les estimacions dels historiadors, unes 150.000 persones van formar part d'aquesta xarxa al llarg de la dictadura, que va mantenir un extens sistema de vigilància sobre la població fins a la caiguda del comunisme, el 1989.
La decisió del govern del primer ministre Péter Magyar ha posat a disposició de qualsevol ciutadà una base de dades que fins ara només es podia consultar de manera limitada. A través del portal Nyitott Akták, els usuaris poden buscar noms de pares, avis, antics companys de feina o persones conegudes i consultar les dades disponibles sobre la seva possible vinculació amb els serveis secrets. Els arxius inclouen identitats reals, noms en clau, dates de reclutament i informació dels agents que van intervenir en la captació. Tanmateix, els responsables de l'arxiu adverteixen que aparèixer als registres no demostra necessàriament que una persona col·laborés activament amb el règim, ja que també hi consten individus que van ser objecte d'intents de reclutament o que no van arribar a presentar informes.
Xantatges, amenaces i una xarxa d'espionatge que arribava fins a les famílies
La documentació permet conèixer els mètodes que utilitzava la policia política per aconseguir informants. Els agents investigaven la vida privada dels ciutadans per identificar possibles punts febles i, en molts casos, recorrien al xantatge, les amenaces o les recompenses per obtenir la seva col·laboració. La vigilància s'estenia per escoles, fàbriques, cooperatives agrícoles, esglésies i entorns familiars. Entre els casos documentats hi ha el d'un miner de Kisterenye que va presentar informes sobre la seva família i els seus companys de feina durant trenta anys, i el d'un professor en pràctiques que va ser vigilat per haver-se queixat de la qualitat del menjar de la residència on vivia.
Entre els noms que han aparegut a la base de dades figura també Katalin Karikó, premi Nobel de Medicina, reclutada el 1978 sota el nom en clau de "Lengyel Zsolt". Tot i que el registre oficial atribuïa la seva incorporació a motius patriòtics, la científica ja havia explicat públicament que va signar el document després de rebre amenaces relacionades amb la seva carrera professional i els antecedents polítics del seu pare. Karikó assegura que mai va presentar informes ni va perjudicar ningú. El seu cas exemplifica la complexitat d'uns expedients que no sempre permeten distingir entre els qui van col·laborar voluntàriament, els qui van actuar sota pressió i els qui es van resistir a les exigències dels serveis de seguretat.
Una publicació històrica que ja ha provocat una polèmica
L'obertura dels arxius era una de les promeses electorals de Magyar i arriba més de 36 anys després de la fi del règim comunista. Tot i això, la documentació publicada només representa una part de la xarxa original, perquè milers d'expedients van desaparèixer durant la revolució hongaresa de 1956 i els últims anys de la dictadura. El govern preveu publicar una segona tanda el 25 de febrer de 2027, amb aproximadament 9.000 expedients de reclutament més detallats. Magyar ha demanat que la societat afronti aquestes revelacions amb dignitat i humanitat, conscient que moltes famílies poden descobrir informació dolorosa sobre parents que ja han mort. També ha insistit que l'objectiu de la mesura no és promoure una revenja, sinó permetre que el país conegui el funcionament de la repressió comunista.
La publicació, però, ja ha desencadenat una controvèrsia per un error informàtic que va identificar equivocadament diverses persones vigilades com a possibles col·laboradores. Un dels afectats és Sándor Lezsák, antic vicepresident del Parlament hongarès, que apareixia als registres malgrat haver estat objectiu de l'espionatge comunista. L'Arxiu Històric dels Serveis de Seguretat de l'Estat (ÁBTL) ha reconegut que l'error es va produir durant la conversió de dades procedents d'antigues cintes magnètiques i ha confirmat que 164 persones van resultar afectades. El director de l'organisme, Gergő Bendegúz Cseh, va anunciar el 6 de novembre que la incidència havia estat corregida i va demanar disculpes a tots els afectats. També el primer ministre s'ha disculpat públicament amb Lezsák, mentre que la seva filla, diputada de Fidesz, ha reclamat la dimissió del responsable de l'arxiu. La polèmica ha posat de manifest la necessitat d'interpretar amb prudència uns documents que, dècades després de la caiguda de la dictadura, continuen revelant aspectes desconeguts de la vida de milers de famílies hongareses.