Palantir és una empresa nord-americana especialitzada en anàlisi massiva de dades amb intel·ligència artificial que treballa principalment amb governs, exèrcits i agències de seguretat. El seu programari integra informació de múltiples fonts i la transforma en decisions operatives en temps real: des d’identificar sospitosos fins a assenyalar objectius militars. Aquesta capacitat —convertir dades en acció directa— és el que fa que alguns experts considerin que pot influir en el desenvolupament de conflictes armats.

Palantir ha fet públic recentment un manifest en què exposa la seva ideologia, objectius i fins polítics. No és un partit ni un Estat, sinó una empresa especialitzada en anàlisi i processament de dades, vigilància i ciberespionatge. Amb els anys, s’ha especialitzat en el desenvolupament d’algoritmes, sistemes de selecció d’objectius i eines per a ús militar, i s’ha convertit en un dels principals contractistes de governs occidentals, especialment dels Estats Units.

La companyia manté contractes amb el Pentàgon i amb agències com l’ICE, així com acords amb l’OTAN, cossos policials i diversos serveis d’intel·ligència. També ha participat en projectes governamentals en àmbits com la salut pública, com en el cas del sistema sanitari britànic. Com a corporació privada —i, per tant, amb un nivell de control públic limitat—, ha anat ampliant la seva presència dins de les estructures estatals fins a operar en àmbits especialment sensibles, com la intel·ligència o la gestió de dades personals. Aquest paper ha alimentat el debat sobre fins a quin punt una empresa privada pot arribar a concentrar influència en decisions que afecten la seguretat, la privacitat i la vida de les persones.

El text, inspirat en les tesis del seu conseller delegat i cofundador, Alex Karp, defensa que la nova competició global ja no es juga només amb armes convencionals, sinó també amb programari i intel·ligència artificial. “La qüestió no és si es construiran armes d’IA; és qui les construirà i amb quin propòsit”, afirma la companyia. I afegeix: “Els nostres adversaris no s’aturaran a participar en debats teatrals sobre els mèrits de desenvolupar tecnologies amb aplicacions militars i de seguretat nacional crítiques”.

Palantir no es presenta com una empresa tecnològica més. El seu negoci s’ha construït al voltant de plataformes capaces d’integrar i interpretar grans volums de dades per a governs, exèrcits, cossos policials i administracions públiques. Michael Steinberger, autor d’un llibre sobre Karp i la companyia, situa l’origen del seu creixement en el suport rebut d’In-Q-Tel, el fons vinculat a la CIA: “El punt d’inflexió per a Palantir va ser rebre fons d’In-Q-Tel, que va ser el braç d’inversió de capital de la CIA”.

Més enllà de la inversió, Steinberger destaca que aquest vincle va permetre a l’empresa desenvolupar la seva tecnologia en contacte directe amb els serveis d’intel·ligència nord-americans: “Els enginyers de Palantir van tenir accés als analistes de la CIA, de manera que van poder desenvolupar el programari de la mà d’aquests analistes”.

Els Estats Units com a referent superior

El manifest també defensa una visió jeràrquica de les cultures i situa els Estats Units com a referent superior. “No totes les cultures són iguals”, sosté la companyia. “Algunes cultures han produït avenços vitals; d’altres continuen sent disfuncionals i regressives”. En la mateixa línia, afirma que “la capacitat de les societats lliures i democràtiques per prevaler requereix alguna cosa més que un atractiu moral. Requereix poder dur, i el poder dur en aquest segle es construirà sobre programari”.

Aquest posicionament genera preocupació especialment perquè l’empresa ja opera en àmbits sensibles com la defensa, la vigilància migratòria i la seguretat interior. Els textos aportats apunten al seu paper en programes militars i en eines utilitzades per localitzar persones immigrants als Estats Units, així com en sistemes de designació d’objectius amb intel·ligència artificial.

Palantir i la contribució a la guerra de Gaza

En aquest context, el paper de la companyia també ha estat assenyalat en conflictes recents. En els últims anys, Palantir ha reforçat la seva col·laboració amb l’aparell militar i d’intel·ligència d’Israel, aportant capacitats d’anàlisi de dades i modelització d’objectius. En el marc de l’ofensiva sobre Gaza, diversos informes i denúncies d’organitzacions de drets humans han apuntat que sistemes d’aquest tipus poden intervenir en la selecció i priorització d’objectius militars.

Silicon Valley, cridada a participar en la defensa

La polèmica no és només tecnològica, sinó també democràtica. El debat de fons és qui controla unes eines capaces de convertir dades disperses en decisions operatives, i amb quins límits. La companyia defensa que Silicon Valley té “l’obligació” de participar en la defensa nacional, mentre que els seus crítics hi veuen una normalització de la vigilància massiva i una transferència de poder públic cap a empreses privades amb agenda pròpia.