Els països europeus es mouen en el marc de l'OTAN per tal de protegir Groenlàndia de les ambicions expansionistes a l'àrtic del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha fixat la seva mirada en l'illa més gran del món per qüestions, segons ell argumenta, de "seguretat nacional". Per justificar-se, Trump planteja l'amenaça que la Rússia i la Xina també tenen la mirada posada en l'illa, actualment part de l'estat danès, i afirma que "no permetrem que la Rússia o la Xina ocupin Groenlàndia, i això és el que passarà si no som propietaris d'ella". Amb el lideratge d'Alemanya i el Regne Unit, s'estan mantenint converses per configurar un desplegament militar conjunt a l'illa àrtica per tal de contenir les grans potències mundials i dissuadir-les del seu expansionisme àrtic.
Des de l'atac a Veneçuela del passat dissabte 3 de gener, que va acabar amb el president Nicolás Maduro capturat i retingut en una presó novaiorquesa, el mandatari estatunidenc ha posat la vista a Mèxic o Cuba i, principalment, Groenlàndia, en la seva ambició d'assegurar-se la influència total a l'hemisferi occidental. Donald Trump deia divendres passat, en una atenció als mitjans abans d'una reunió amb executius de la indústria petroliera, que "farem alguna cosa a Groenlàndia, els agradi o no, perquè si no ho fem, la Rússia o la Xina s'apoderaran de Groenlàndia". En el mateix sentit s'expressava el vicepresident dels EUA, JD Vance, que va responsabilitzar Europa en una entrevista amb la cadena Fox de no oferir prou garanties de seguretat a l'àrtic.
Augmentar la capacitat militar europea a l'àrtic, especialment a Groenlàndia, és el que plantegen els principals líders europeus per tal de dissuadir Trump de passar a l'acció. Tot i això, Trump ja ha suggerit que l'oferta Europea de més seguretat a Groenlàndia pot no ser suficient, ni tan sols davant les advertències de Frederiksen que una intervenció militar seria la fi de l'OTAN i del món com s'ha conegut fins ara. En ser preguntat directament si el debat europeu per a una missió conjunta de l'Aliança a Groenlàndia canvia la seva postura, va respondre que "no", perquè "cal més". Del que es tracta és d'"adquirir" l'illa, "no de llogar-la" ni de tenir-la només a curt termini. "Ara mateix podem col·locar molts soldats allà si vull", va dir en referència a la base aèria nord-americana de Pituffik a Groenlàndia. "Però necessites més que això. Necessites propietat. Realment necessites tenir el títol" de l'illa, va recalcar.
El Regne Unit i Alemanya lideren les discussions
En els cercles de defensa europea les declaracions de Trump sobre Groenlàndia han passat de ser tractades com a anècdotes a prendre's com una amenaça realista, el que ha provocat converses sobre un possible desplegament militar a Groenlàndia. Segons informa el britànic The Telegraph, el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, preocupat per les acusacions estatunidenques i l'amenaça que la Xina o Rússia a l'àrtic podrien suposar per la seguretat euroatlàntica, ha començat a mantenir converses amb aliats europeus, com França o Alemanya, per un possible desplegament militar a Groenlàndia.
Segons indica el rotatiu britànic, caps militars estan elaborant plans preliminars per a una possible missió aliada, que podria incloure tropes, vaixells i aeronaus, amb participació de diversos països europeus. Les opcions que s'estudien inclouen des d'un desplegament permanent fins a exercicis militars temporals, cooperació en intel·ligència i desenvolupament de capacitats, en operacions que previsiblement es farien sota el paraigua de l'OTAN. Per la seva part, segons indicava Bloomberg aquest diumenge, Alemanya proposarà establir una missió conjunta de l'Aliança per vigilar i protegir els interessos de seguretat a la regió. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, deia dilluns que "si entorn de Groenlàndia o a l'Àrtic hi ha en aquests moments elements i situacions que poden posar en risc la seguretat atlàntica, estic segur que tots ho podrem analitzar i si s'ha de reforçar la seguretat es reforçaria".
La UE defensarà Dinamarca
El comissari de Defensa de la Unió Europea, Andrius Kubilius, va dir dilluns que si els EUA fessin servir la força militar per prendre el control de Groenlàndia, això suposaria la fi de l'OTAN. En aquest sentit, ha indicat que, tot i que no creu que una invasió estatunidenca sigui imminent, l'article 42.7 del tractat de la Unió Europea obliga els estats membre a estendre la seva ajuda en cas que un altre membre pateixi un atac armat. "Dependrà molt de Dinamarca, de com reaccionin, quina sigui la seva posició", indicava el comissari. L'article només s'ha invocat en una ocasió, quan França va demanar ajuda després dels atemptats terroristes del 2015. En aquest sentit, Albares opina que ha arribat el moment de tirar endavant una major integració europea en defensa, un projecte que implicaria passos cap a un exèrcit conjunt i permanent amb una missió, subratllava, dissuasòria.
Reunió EUA-Dinamarca
El ministre d'Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, ha confirmat aquest dimarts que demà es reunirà amb el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, a Washington, per tractar l'interès de la Casa Blanca en el territori autònom danès de Groenlàndia, amb JD Vance, el vicepresident, com a amfitrió. "El context de la reunió és que volem tractar tota aquesta discussió en una sala, on ens puguem mirar als ulls, per això no tinc més comentaris", s'ha limitat a dir Rasmussen, que ha rebutjat contestar més preguntes dels mitjans a la sortida d'una reunió de la comissió d'Exteriors del parlament de Dinamarca.
En aquest sentit, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha dit aquest dimarts que la pressió dels EUA per apoderar-se del territori danès és "inacceptable" i ha albirat que "el més difícil està per venir". "No ha estat fàcil fer front a una pressió del tot inacceptable del nostre aliat més estret des de temps immemorials. Però moltes coses apunten que el més difícil encara ha de venir", ha afirmat Frederiksen en roda de premsa conjunta amb el president autònom groenlandès, Jens-Frederik Nielsen. Per la seva part, Nielsen ha reiterat que Groenlàndia "no està en venda". "El límit és que no es pot comprar Groenlàndia. Estem junts al regne amb Dinamarca i sempre serem part de l'aliança occidental. El futur de Groenlàndia el decidiran els groenlandesos, tal com consta a l'Estatut d'Autonomia. Amb aquest missatge viatgem demà als Estats Units", ha dit Nielsen. La seva consellera d'Exteriors participarà demà a la reunió amb Rubio a Washington.