El conflicte d'Ucraïna ha canviat la realitat de la seguretat a Europa i l'OTAN n'és conscient d'això. Per això, des de l'Aliança ja treballen per establir una força permanent a l'est del vell continent per si es produeixen agressions similars en el futur. Així ho ha revelat el mateix secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en una entrevista publicada aquest diumenge al diari britànic The Telegraph.

"Amb independència de quan i com s'acabi la guerra a Ucraïna, el conflicte ja ha produït conseqüències a llarg termini per a la nostra seguretat. L'OTAN necessita adaptar-se a la nova realitat", assenyala Stoltenberg. Així doncs, l'OTAN dissenya plans per establir-se a l'est d'Europa i repel·lir eventuals agressions en el futur.

La presència de l'OTAN a l'Est

La presència de l'OTAN a l'est d'Europa és un tema delicat pel recel amb què això es veu des de Rússia. La idea, però, és establir una estratègia de dissuasió "basada en l'alerta primerenca, una cosa més semblant a una dissuasió per negació", ha indicat el secretari general de l'OTAN. La força militar que es desplegaria a l'est seria capaç de repel·lir de manera immediata un atac, però bàsicament la seva presència vol actuar com a dissuasió per evitar que això passi.

Aquest pla se sumaria a la resta de mesures immediates que des de l'OTAN ja han implementat davant la invasió russa d'Ucraïna. Ara, tenen temps fins a la cimera que se celebrarà a Madrid al juny per prendre decisions a més llarg termini. "Estem acabant de treballar en el nou concepte estratègic que serà acordat en aquesta reunió", avança Stoltenberg en el rotatiu britànic, on confessa també que l'evolució de la Xina és un altre dels punts que els preocupen.

El rol de la Xina

"En l'actual marc estratègic, acordat el 2010, la Xina no s'esmenta gens, ni una sola paraula", apunta el secretari general, i avança que el gegant asiàtic ocuparà una "part important" dels nous plans de l'Aliança. Pequín "té el segon pressupost de defensa més gran del món", explica el secretari, i està invertint en "noves capacitats nuclears modernes i míssils de llarg abast que poden assolir el territori de l'OTAN".

"També ens preocupa que estem veient que Rússia i la Xina estan treballant cada vegada més a prop l'un de l'altre. Això és rellevant per a la nostra seguretat", afegia.

vladimir putin xi jinping rusia china efe

El president de Rússia, Vladímir Putin, i el president de la Xina, Xi Jinping, en una trobada oficial. / Efe

Els crims de guerra de Rússia

La manera d'actuar de Rússia a Ucraïna està demostrant que l'amenaça a la seguretat d'Europa davant d'aquesta potència és més que real. La fiscal general d'Ucraïna, Iryna Venediktova, va afirmar aquest diumenge que el seu país ha identificat al voltant de 500 persones sospitoses d'haver comès crims de guerra durant la invasió russa.

En una entrevista amb el canal britànic Sky News, Venediktova ha detallat que s'han documentat almenys 5.600 casos de crims de guerra, inclòs l'atac aquesta setmana contra l'estació de tren de Kramatorsk, al Donbàs. "Va ser un míssil rus el que va matar més de 50 persones. Aquesta gent només volia salvar les seves vides, volien ser evacuats. Eren dones, eren nens", assegura la fiscal, que afegeix que tenen proves que demostren que darrere de l'atac està el govern de Putin.