ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia-Ucraïna.
Moviment de l'OTAN. El seu secretari general, Jens Stoltenberg, ha obert la porta a una adhesió de Suècia i Finlàndia a l'Aliança Atlàntica: "Sabem que poden sumar-se fàcilment a aquesta aliança si decideixen demanar-ho". El cert és que la guerra a Ucraïna ha accelerat les converses sobre una eventual entrada d'ambdós països a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Si bé hi ha dubtes sobre el temps que ha de transcórrer des que es formalitza la sol·licitud d'adhesió i els membres atlàntics l'accepten, Stoltenberg afirma que està "convençut" que trobaran les "formes d'abordar les preocupacions que puguin tenir sobre el termini entre la sol·licitud potencial i la ratificació final". En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN ha apuntat que estarien disposats a donar garanties de seguretat als dos països, històricament neutrals des de la Segona Guerra Mundial, en el període comprès entre la petició i l'entrada formal a l'Aliança.

En les darreres setmanes, el suport dels finlandesos i dels suecs a l'adhesió dels seus estats a l'OTAN ha pujat notablement i algunes formacions polítiques d'aquests països s'han mostrat obertament favorables a aquest escenari. El 23 de març, les ambaixadores de Finlàndia i Suècia a Espanya reconeixien que existia la possibilitat i, fins i tot, en el cas suec, s'havia creat un grup de treball entre els diferents partits per estudiar la situació. Putin sempre ha vist amb recel el fet que l'OTAN es pogués ampliar i que hi pogués arribar a formar-hi part Ucraïna. Sens dubte, la presència de Suècia i Finlàndia també li suposaria un maldecap i des del Kremlin van arribar a advertir amb "conseqüències greus" per als dos països si decidien entrar a l'Aliança Atlàntica.

Per la seva banda, Stoltenberg ha refermat la idea que "des de la invasió russa, s'han activat alguns mecanismes que tenim per integrar Finlàndia i Suècia encara més en les nostres deliberacions, reunions i activitats". La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha aclarit recentment que prendran una decisió ferma al respecte durant la primavera. Marin sosté que les relacions del seu país amb Moscou han canviat de manera "substancial i irreversible". Des de Suècia, Magdalena Andersson, la primera ministra, també s'ha manifestat a favor de "considerar" l'entrada a l'OTAN.

Un altre dels que també s'ha pronunciat a l'entrada de la reunió dels ministres d'Exteriors dels membres de l'OTAN d'aquest dimecres és el titular d'aquest ministeri a Portugal, Joao Gomes Cravinho, que ha assegurat que mai seran un "obstacle" si Suècia i Finlàndia volen entrar a formar part de l'Aliança. "La proximitat que tenim amb aquests estats és suficient com per indicar que mai serem un obstacle a allò que ells mateixos decideixin sobre la seva pròpia seguretat", ha precisat Gomes Cravinho, que també ha confirmat que enviaran més material militar a Ucraïna "en un futur proper".

L'OTAN vaticina una guerra llarga

Aquesta declaració de l'OTAN arriba en un dia en què s'ha celebrat una cimera a Brussel·les amb els ministres dels estats membres de l'OTAN i també hi han participat els responsables d'aquesta cartera a Ucraïna, Suècia, Finlàndia, Geòrgia, Austràlia, Nova Zelanda i Corea del Sud. En declaracions prèvies a l'inici de la reunió, el secretari general de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord ha assenyalat que el conflicte bèl·lic a Ucraïna pot durar "molt de temps" i que podria allargar-se durant "molts mesos, fins i tot anys". Per això, ha instat els aliats a "estar preparats per al llarg termini" i a què segueixin donant suport a Ucraïna, que mantinguin les sancions i "enforteixin" la seva defensa.

 

Imatge principal: El ministre d'Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, abans d'entrar a la reunió de l'OTAN. EFE.