L'OTAN ha decidit aquest divendres desplegar per primer cop les denominades forces de resposta ràpida, per augmentar la defensa dels aliats en plena invasió russa d'Ucraïna. Després d'una reunió telemàtica dels líders aliats, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat un desplegament per terra, mar i aire d'aquestes forces per respondre a qualsevol contingència. Les forces de resposta ràpida estan formades per uns 40.000 efectius amb capacitat per desplegar-se en un termini de cinc dies i durant un màxim de 30. Fa just un mes, els Estats Units ja van anunciar que posaven en alerta 8.500 soldats per donar suport a una possible activació de les forces d'actuació ràpida de l'OTAN davant una agressió de Rússia. En aquesta estructura s'hi inclouen les brigades internacionals de la força conjunta de molt alta disponibilitat, uns batallons de milers d'efectius que tindrien el suport de forces aèries, navals i d'operacions especials, i podrien desplegar-se d'urgència per fer front a crisis militars.

Els països del flanc oriental de l'OTAN han demanat en la trobada més fermesa contra Rússia i més suport a Ucraïna davant l'agressió militar, en forma d'enviament d'armes per defensar-la i sancions més eficaces contra Moscou. "Només la Rússia de Putin és responsable de la guerra a Ucraïna, no podem limitar-nos a condemnar passivament aquest brutal atac. Hem de donar suport a Ucraïna amb més força, especialment a través del subministrament d'armes", ha assegurat el president polonès, Andrzej Duda, en la inauguració d'una reunió amb els líders de l'anomenat B9, que aplega els membres de l'OTAN d'Europa oriental.

Les forces avui anunciades no aniran destinades a Ucraïna, on l'OTAN descarta intervenir amb efectius militars perquè no està a l'Aliança Altàntica, sinó als països occidentals pròxims a Rússia. La notícia de l'OTAN ha coincidit amb el fet que el president rus, Vladimir Putin, ha obert avui dos nous fronts, concretament a Finlàndia i a Suècia. La portaveu d'Exteriors russa, Maria Zajarova, ha recordat en roda de premsa que "tots els Estats participants de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), inclosos Finlàndia i Suècia, van reafirmar en el seu dia el principi que la seguretat d'alguns Estats no s'ha de construir a costa de la seguretat d'altres països". I ha assegurat que "és evident que l'adhesió de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, que és principalment un bloc militar, tindria greus conseqüències militars i polítiques que requeririen que el nostre país prengués mesures recíproques". A tall de resposta, Finlàndia ha vetat el canal rus Russia Today, per donar suport a Ucraïna davant l'escomesa russa.

Sanna Marin, primera ministra de Finlàndia, va afirmar dijous que la invasió russa d'Ucraïna "canviaria el sentit del debat" sobre l'adhesió del seu país a l'OTAN. Així mateix, en les últimes hores, el primer ministre ucraïnès, Volodimir Zelenski, ha agraït a Suècia i Finlàndia l'ajuda militar, tècnica i humanitària proporcionada. Mentrestant, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha anunciat que Rússia no participarà al festival d'Eurovisió que se celebrarà el mes de maig vinent a Torí, a conseqüència de la guerra iniciada pel govern de Vladimir Putin a Ucraïna. Així doncs, l'òrgan que organitza l'esdeveniment ha canviat de parer i ha reaccionat a les protestes d'altres països d'Europa en contra que es mantingués Rússia a la competició enmig del conflicte armat.