L'aplicació de la nova llei a Israel per instaurar la pena de mort per a condemnats per atacs qualificats d'actes de "terrorisme", constituiria un "crim de guerra", segons ha declarat l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Türk. Aquesta llei va ser aprovada aquest passat pel Parlament d'Israel i estableix la pena de mort amb execució a la forca per a qualsevol persona "que provoqui intencionalment la mort d'una altra amb l'objectiu de causar mal a un ciutadà o resident israelià, amb la intenció d'acabar amb l'existència de l'Estat d'Israel". Una llei que afectaria principalment palestins a Cisjordània, "és discriminatoria i constituiria una violació addicional particularment greu del dret internacional", assegura Türk. La pena de mort està contemplada a l'ordre jurídic israelià, però el país aplica una moratòria de facto i l'última persona executada va ser el criminal nazi Adolf Eichmann, el 1962.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides també va expressar preocupació per una altra llei que està en tràmit al Parlament d'Israel per establir un tribunal especial militar per als crims comesos durant i després de l'atac del moviment islamista Hamàs del 7 d'octubre del 2023. Aquesta cort, però, no tindria jurisdicció per als crims comesos per les forces israelianes en territori palestí. Per això, Türk ha instat el Parlament israelià que rebutgi aquesta llei, ja que adverteix que "se centra exclusivament en els crims comesos per palestins, cosa que institucionalitzaria la discriminació i la parcialitat de la justícia".

Rebuig de la comunitat internacional

Des de la seva aprovació, han estat diversos els països de la comunitat internacional que han mostrat desacord amb la nova llei israeliana. França, el Regne Unit i Itàlia han rebutjat la mesura, també criticada pel Vaticà. La Unió Europea, per la seva banda, considera que és discriminatori i un “pas enrere”. Segons el portaveu comunitari Anouar El Anouni durant la roda de premsa diària de la Comissió Europea, "la llei sobre la pena de mort a Israel ens preocupa molt a la UE". El portaveu ha posat en relleu que diferents veus a Israel mateix s'han alçat contra la llei i que s'ha presentat un recurs davant del Tribunal Suprem, però no obstant constata que hi ha "una clara tendència negativa pel que fa a l'obligació d'Israel de respectar els drets humans".

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha condemnat la decisió del parlament d'Israel, ja que "es tracta d'una mesura asimètrica que no s'aplicaria als israelians que cometessin els mateixos delictes", diu. "Això no és justícia. És un pas més cap a l'apartheid. El món no pot callar", ha afegit Sánchez.