Els països membres de l'ONU han arribat, durant la matinada d'aquest diumenge, a un acord per protegir els oceans després d'anys de negociacions. Feia una dècada que es buscava un pacte com aquest i durant la darrera ronda de negociacions, que va començar el passat 20 de febrer, s'han deixat de banda gran part de les diferències geopolítiques dels països participants per trobar punts en comú i protegir els oceans. Entre altres mesures, el text estableix les bases per l'establiment de zones marines protegides, que ha de facilitar que es compleixi la promesa internacional de salvaguardar almenys el 30% dels oceans de cara a l'any 2030.
L'acord d'aquest dissabte busca protegir les aigües situades a més de 200 milles de la costa i que, per tant, queden fora de les legislacions de cada estat i són gestionades internacionalment. Amb aquest pacte es creen un seguit de zones protegides i límits a activitats com la pesca intensiva i la mineria marina, que amenacen greument l'equilibri del fons marí de les aigües d'alta mar. L'acord més recent en aquesta matèria era de l'any 1982 i la gairebé inexistent legislació que existia havia quedat antiquada.
"El vaixell ha arribat a la costa", així ha anunciat la presidenta de les negociacions Rena Lee, que hi havia acord. El pacte ha arribat aquest dissabte a la tarda després de 38 exhaustives hores de converses a la seu de l'ONU a Nova York i s'estableix en el marc de la ja existent Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar. Busca "assegurar la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional". Les negociacions s'havien retardat durant més de deu anys per desacords sobre el finançament i els drets de pesca i en alguns moments havien perillat les negociacions per les diferències entre països. S'han allargat tant que quan s'ha arribat a un text definitiu els representants de Rússia ja havien abandonat Nova York, motiu pel qual s'han reservat el dret a revisar el text final.
La importància de l'acord per la preservació dels oceans
La contaminació, el canvi climàtic i les noves tecnologies que obren la porta a la mineria marina i a una pesca més intensiva són, segons els experts, les principals amenaces per a l'altamar, que suposa dos terços del total dels oceans. Malgrat la seva enorme importància per al planeta, fins ara aquestes aigües, situades a més 200 milles marines de la costa i que són compartides per tots els països, han estat gestionades sota una sèrie d'acords i organismes internacionals sense una jurisdicció clara, sense massa coordinació i amb unes normes per a la seva protecció que ja s'havien quedat antiquades. La vida marina que viu fora de les zones protegides s'ha vist amenaçada pel canvi climàtic, la sobrepesca i el trànsit marítim. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), en l'última avaluació de les espècies marines del món, gairebé el 10% estava en perill d'extinció.
Amb el nou acord es creen noves zones protegides, establertes en el tractat, que posaran límits a la pesca, les rutes de navegació i les activitats d'exploració, com la mineria d'aigües profundes, en la qual s'extreuen minerals d'un llit marí a 200 metres o més de profunditat. Als grups ecologistes els preocupa que els processos d'extracció puguin alterar les zones de cria d'animals, generar contaminació acústica i ser tòxics per a la vida marina. L'Autoritat Internacional dels Fons Marins, que supervisa la concessió de llicències, va declarar a la BBC que "qualsevol activitat futura en els fons marins estarà subjecta a estrictes normes mediambientals i de supervisió per garantir que es realitzi de manera sostenible i responsable". Aquest acord estableix una zona denominada alta mar, que són les aigües internacionals en les quals tots els països tenen dret a pescar, navegar i investigar, però només un 1,2% estan protegides.
Una dècada de negociacions i un acord d'última hora
Les negociacions van començar fa més d'una dècada i fins aquest 5 de març no s'havia pogut trobar un text que fos del gust de tots els països implicats. Entre els assumptes que s'han aconseguit resoldre a última hora destaca un acord entre els països del nord i els del sud sobre com compartir els beneficis del mar, especialment tot el relatiu als recursos genètics marins, que són espècies que poden proporcionar gens patentables en el futur, per exemple per al seu ús en medicina. En aquesta qüestió xocaven els interessos d'alguns països rics, que són els que tenen més capacitat per a aprofitar aquests avanços, i els del món en vies de desenvolupament, que temen quedar-ne exclosos.
Les organitzacions ecologistes, molt presents en tot el procés, han pressionat als governs per a tancar un tractat sòlid i ambiciós, que veuen com una oportunitat única de protegir els oceans. "Els governs i la societat civil han d'assegurar ara que l'acord s'adopta i entra en vigor ràpidament i que sigui implementat de manera efectiva per a salvaguardar la biodiversitat en alta mar", ha assenyalat en un comunicat Liz Karan, directora de la campanya per als oceans de l'organització Pew Charitable Trusts. "Aquest és un dia històric per a la conservació i un senyal que en un món dividit, protegir la naturalesa i a la gent pot imposar-se a la geopolítica", ha afirmat Laura Meller, del grup ecologista Greenpeace.