Després d’uns dies frenètics marcats per filtracions, contraplans i missatges contradictoris, la pregunta que plana sobre les capitals occidentals i sobre Kíiv és inevitable: estem realment més a prop de la pau a Ucraïna? Tot i que el president dels EUA, Donald Trump, assegura que sí –“estem molt a prop d’un acord”, va dir dimarts davant els periodistes–, la realitat diplomàtica continua sent complexa i dinàmica, amb múltiples actors intentant influir en el resultat final.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, visiblement tens aquestes darreres setmanes, també va reconèixer un cert canvi d’escenari. Després d’analitzar els resultats de les converses clau de diumenge a Ginebra, va parlar d’“importants resultats” i de “moltes perspectives” que podrien fer que “el camí cap a la pau sigui real”. Tot i això, va advertir que encara queda molta feina pendent.
La reacció freda i calculada de Putin
La reacció de Rússia, en canvi, ha estat més freda i calculada. Yuri Uxàkov, assessor del Kremlin, va admetre que el nou esborrany conté elements positius, però que “molts requereixen discussions especials entre experts”. Dmitri Peskov, portaveu de Vladímir Putin, ha rebaixat encara més les expectatives afirmant que “és prematur” parlar d’un acord imminent. Aquest distanciament revela un contrast notable amb l’optimisme moderat expressat per Washington i Kíiv.
Els obstacles continuen sent immensos: des de les disputes territorials fins a l’ingrés potencial d’Ucraïna a l’OTAN, passant per la responsabilitat penal per crims de guerra i, sobretot, el dilema sobre qui pagarà la reconstrucció del país. Cap d’aquests punts sembla proper a una resolució fàcil.
La filtració del pla de Trump
Un dels episodis més turbulents de la darrera setmana va ser la filtració d’un pla nord-americà de 28 punts per posar fi al conflicte. El document, percebut a Ucraïna com massa permissiu amb les demandes russes –particularment pel que fa a concessions territorials i límits militars–, va generar consternació entre diplomàtics europeus, que van córrer a elaborar una contraproposta menys lesiva per als interessos ucraïnesos. Aquesta versió revisada, també de 28 punts, va matisar dràsticament el llenguatge territorial i va reforçar el capítol de garanties de seguretat, un aspecte central per a Kíiv.
El resultat de les converses de Ginebra va ser un document reduït a 19 punts que deixa les qüestions més espinoses –territori i relació futura amb l’OTAN– en mans de Trump i Zelenski. Ucraïna va veure aquesta modificació com un alleujament parcial i una prova que havia aconseguit corregir algunes de les línies més problemàtiques del pla inicial. Així i tot, el contingut exacte del nou text és un misteri, envoltat d’un hermetisme que només ha alimentat especulacions.
Les reunions a Abu Dhabi
Mentrestant, la diplomàcia no s’atura. Hi ha hagut reunions a Abu Dhabi entre representants militars ucraïnesos, funcionaris russos i membres de l’equip de Trump, i s’espera que l’enviat presidencial Steve Witkoff viatgi a Moscou la setmana vinent. També es parla d’una possible nova visita de Zelenski a la Casa Blanca, una peça crucial en aquest puzle diplomàtic accelerat.
La qüestió de les garanties de seguretat continua sent el gran interrogant. Europa insisteix en un model que “reflecteixi l’Article 5” de l’OTAN, mentre informes apunten que els EUA han plantejat un esquema similar però adaptat al context actual. Tot i això, res està tancat. Fins i tot la idea d’una “força de tranquil·lització” multinacional –que el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha assegurat que ja té plans operatius– queda en suspens fins que Washington decideixi quin nivell de suport està disposat a comprometre.
El territori és un altre punt fosquíssim. El pla filtrat demanava reconèixer Crimea, Luhansk i Donetsk com a “de facto russes”, però la proposta europea va eliminar aquest llenguatge i va apostar per negociar des de les línies actuals del front. Quin model ha sobreviscut a les converses de Ginebra? De moment, no se sap. Amb un Trump imprevisible, un Putin que no renuncia a les seves ambicions i un Zelenski que afronta crisis internes, la sensació dominant és que, malgrat el ritme frenètic, la meta encara és lluny.