Els primers 500 milions de dòlars obtinguts per la venda de petroli veneçolà sota supervisió dels Estats Units no han anat ni a bancs nord-americans ni directament a Caracas. Han acabat, segons ha avançat CNN, en comptes bancaris a Qatar, un recorregut indirecte que busca accelerar l’entrada de diners a Veneçuela, però que alhora obre un debat incòmode sobre transparència, control i riscos de corrupció.
L’operació, confirmada aquesta setmana per l’administració Trump, és només la primera d’una sèrie de vendes que podrien generar milers de milions de dòlars en els pròxims mesos o fins i tot anys. El secretari del Tresor, Scott Bessent, va assegurar que els diners començarien a fluir cap a Veneçuela gairebé de manera immediata, i fonts del sistema financer veneçolà indiquen que ja s’ha detectat moviment de liquiditat als bancs del país.
La decisió de dipositar els fons a Qatar no és menor ni improvisada. Veneçuela porta anys pràcticament expulsada del sistema financer internacional a causa de les sancions occidentals i dels múltiples litigis oberts per l’expropiació d’actius petrolífers. Qualsevol ingrés que passi per bancs occidentals corre el risc de quedar bloquejat per creditors que reclamen compensacions pendents.
Una via per esquivar sancions
Donald Trump ha insistit públicament que els ingressos del petroli han de beneficiar la població veneçolana i no acabar en mans de creditors internacionals. Per això va signar un decret executiu que bloqueja qualsevol intent d’imposar embargaments, gravàmens o resolucions judicials sobre aquests fons. Segons el text, permetre aquestes interferències “comprometria greument els esforços crítics per garantir l’estabilitat econòmica i política de Veneçuela”.
Situar els diners a Qatar reforça aquesta protecció. El país del Golf ha actuat en altres ocasions com a intermediari discret entre Washington i governs sancionats, i bancs qatarians ja van tenir un paper similar quan, durant l’etapa Biden, es van permetre fluxos limitats de diners cap a l’Iran.
Segons explicava a la CNN l’economista Alejandro Grisanti, els bancs qatarians tenen instruccions de subhastar els fons a bancs veneçolans, amb prioritat per a aliments, medicaments i petites empreses. Els diners serien recollits pel Banc Central de Veneçuela i distribuïts segons criteris fixats pels Estats Units. Oficialment, els ingressos han de finançar funcionament del govern, seguretat i subministraments bàsics.
La transparència, el gran interrogant
Tot i això, diversos experts consultats per la mateixa cadena nord-americana alerten que aquest esquema, tot i ser funcional des del punt de vista legal, redueix la capacitat de supervisió pública. Dipositar els diners fora dels Estats Units dificulta el seguiment dels fluxos i dels mecanismes de control anticorrupció.
Un analista en política veneçolana, que recull el mateix portal, ho resumeix amb contundència: sense un pla públic de governança, auditories independents i límits clars sobre qui controla aquests recursos, el fons corre el risc de funcionar com una caixa opaca. No perquè l’administració Trump necessàriament vulgui fer-ne un ús il·lícit, sinó perquè el sistema crea espais vulnerables a abusos. Les crítiques també han arribat al Congrés. La senadora demòcrata Elizabeth Warren ha qüestionat la base legal de crear un compte offshore sota control presidencial, advertint que és “exactament el tipus de mecanisme que atrau polítics corruptes”.
En un país amb institucions febles, poder concentrat i un llarg historial de corrupció, la pregunta no és només com fer arribar els diners, sinó qui en garanteix l’ús. Els milions del petroli poden alleujar l’emergència econòmica veneçolana, però si el camí és opac, el risc és que tornin a alimentar les mateixes estructures que han portat el país fins aquí.