Deu anys després que Rússia interferís en les eleccions presidencials dels Estats Units per afavorir Donald Trump, l'ombra de Moscou torna a planar sobre les urnes nord-americanes. El 2016, les agències d'intel·ligència dels Estats Units van concloure que Vladímir Putin havia ordenat una operació per perjudicar la candidata demòcrata Hillary Clinton i beneficiar el seu rival republicà, unes conclusions que posteriorment va corroborar, entre d'altres, una investigació del Comitè d'Intel·ligència del Senat, aleshores controlat pels republicans. Ara, amb Trump instal·lat per segona vegada a la Casa Blanca, el Kremlin torna a situar-se al centre de les sospites quan falten pocs dies per a les eleccions de mig mandat del 3 de novembre. El president nord-americà arriba a la cita amb una popularitat molt desgastada i amb el Partit Republicà davant la perspectiva de perdre el control de la Cambra de Representants, mentre que la majoria al Senat continua en disputa.
En aquest context, The New York Times ha revelat que diverses avaluacions classificades de la intel·ligència nord-americana dels últims mesos assenyalen que Moscou ha autoritzat una nova campanya d'influència digital destinada a difondre continguts a les xarxes socials per alimentar les divisions internes dels Estats Units durant el període electoral. L'agència Reuters també ha informat d'operacions russes dirigides contra candidats nord-americans.
La qüestió, per tant, ja no és si Rússia intentarà interferir en les eleccions nord-americanes, sinó quin abast poden tenir unes operacions d'influència que ja han estat documentades. Les accions atribuïdes al Kremlin recuperen una estratègia coneguda: difondre desinformació de manera encoberta a internet per generar inestabilitat i sembrar el caos, més que no pas garantir la victòria d'una formació concreta. Tanmateix, hi ha un element que crida especialment l'atenció dels investigadors independents, ja que els casos que han identificat i atribuït a Rússia han tingut com a blanc exclusivament candidats del Partit Demòcrata en estats decisius per a les midterm.
Fixació demòcrata
Un dels exemples més reveladors d'aquesta estratègia apareix en una investigació publicada el 21 de setembre per Graphika, una empresa nord-americana especialitzada a rastrejar campanyes de desinformació i operacions d'influència a les xarxes socials. L'informe documenta una ofensiva digital dirigida contra diversos candidats demòcrates que es disputen escons clau al Senat nord-americà, i atribueix els continguts, amb un grau elevat de confiança, a operacions d'influència alineades amb Rússia. Entre el 10 i el 14 de setembre, una sèrie de comptes "presumptament falsos o reutilitzats", que posteriorment van ser suspesos, van difondre vídeos amb acusacions de "corrupció, antisemitisme i conductes inapropiades" contra polítics demòcrates.
Entre els objectius hi havia el senador Jon Ossoff, que busca la reelecció a Geòrgia, i altres aspirants que competeixen en estats determinants per al control de la cambra alta: Sherrod Brown a Ohio, Roy Cooper a Carolina del Nord, Troy Jackson a Maine, Chris Pappas a Nou Hampshire, Mary Peltola a Alaska, Abdul El-Sayed a Michigan, James Talarico a Texas i Joshua Turek a Iowa. Graphika emmarca aquestes activitats dins de l'anomenada Operació Overload, una xarxa d'operacions d'influència vinculades a Rússia.
L'operació també ha utilitzat imatges reals d'actrius com Sarah Jessica Parker i Julia Roberts, manipulades amb textos que les presentaven falsament com a promotores de l'etiqueta #AllDemocratsAreCriminals [Tots els demòcrates són criminals]. Paral·lelament, diversos comptes de la xarxa social X han difós vídeos que acusaven precisament el Partit Demòcrata d'inventar ingerències russes mitjançant campanyes de desinformació i operacions de falsa bandera. Per donar credibilitat a aquestes acusacions, els continguts suplantaven o atribuïen declaracions falses a mitjans com la BBC, la CNN i Politico, a l'organisme francès VIGINUM i a la periodista Brandy Zadrozny, d'MS NOW.
Jean Le Roux, analista sènior de Graphika i un dels autors de la investigació, ha explicat a ElNacional.cat que "els objectius de les operacions d'influència russes Overload i Storm 1516 han estat qüestions polèmiques dirigides contra candidats del Partit Demòcrata o contra els periodistes que en fan el seguiment". L'expert adverteix que aquestes campanyes poden buscar simultàniament afavorir un determinat resultat a les urnes i erosionar la credibilitat del sistema electoral nord-americà. "Intentar influir en el desenllaç de les eleccions de mig mandat, soscavar la confiança pública en els resultats electorals i fomentar l'escepticisme envers la informació oficial són objectius —no excloents entre si— que el seu comportament podria pretendre assolir", ha afirmat.
La IA, un accelerador
Le Roux ha fet referència a Storm-1516, una altra operació d'influència vinculada a Rússia que Graphika situa, amb un grau elevat de confiança, al darrere de la difusió de dos vídeos falsificats amb intel·ligència artificial contra Talarico, el candidat demòcrata al Senat per Texas que ja havia estat objectiu de l'Operació Overload. Els continguts, publicats a X el 20 d'octubre, mostraven una persona que es feia passar per un antic alumne de Talarico i l'acusava d'agressió sexual. Segons els investigadors, el compte responsable de difondre els vídeos, creat el setembre, probablement suplantava la identitat de l'usuari de Facebook Zyon Lewis, que havia estudiat a la Rhodes Middle School, on Talarico havia exercit de professor. Val a dir que la campanya de desacreditació posa el focus en una candidatura especialment significativa per als demòcrates. Talarico aspira a guanyar un escó a un estat que fa més de 33 anys que dominen els republicans.
Le Roux alerta que la intel·ligència artificial ha fet un salt qualitatiu respecte dels cicles electorals anteriors. "Els deepfakes de vídeo i àudio són cada vegada més convincents", explica a ElNacional.cat. A més, l'analista assenyala que el risc es multiplica quan aquests continguts falsificats tracten qüestions polèmiques i són difosos per polítics, influencers o altres perfils amb audiències consolidades i credibilitat entre els seus seguidors. És el que ha passat amb els vídeos contra Talarico, que han estat compartits per diversos comptes conservadors nord-americans. Segons Le Roux, aquí és on aquestes operacions poden adquirir una dimensió més gran: "L'impacte d'aquestes campanyes sol ser mínim; només quan aquest tipus d'usuaris amplifiquen i legitimen les narratives, aquestes guanyen força i poden arribar a tenir un impacte més ampli".
Només Rússia?
L'Iran, en guerra amb els Estats Units des del febrer, ja va intentar perjudicar Trump mitjançant campanyes de propaganda durant les eleccions presidencials del 2020 i el 2024. El 27 d'agost, Meta va publicar un informe en què identificava una petita xarxa de comptes de Facebook i Instagram originada a la República Islàmica que difonia continguts sobre la política nord-americana, alguns generats amb intel·ligència artificial, entre els quals hi havia "punts de vista contraris al Partit Republicà". La Xina també apareix en les avaluacions de la intel·ligència dels Estats Units. Segons han explicat diversos funcionaris a The New York Times, els serveis d'intel·ligència consideren que Pequín podria estar disposat a impulsar operacions d'influència contra determinats candidats al Congrés.