Nova plantofada judicial a l’ofensiva antiimmigració de Donald Trump. Com ja ha passat en ocasions anteriors des del seu retorn al Despatx Oval, un tribunal federal ha prohibit al president dels Estats Units que s’aculli a una llei del segle XVIII per accelerar les deportacions al país. En concret, la cort d’apel·lacions del Cinquè Circuit ha ordenat al magnat republicà que s'abstingui d'utilitzar la Llei d'Enemics Estrangers del 1798 per deportar suposats delinqüents veneçolans, entre altres raons perquè no cal suposar que hi hagi cap "invasió" que ho justifiqui. La Casa Blanca s’havia aprofitat d’aquest polèmic instrument legal per expulsar de territori nord-americà suposats membres del Tren de Aragua, càrtel de la droga originari del país llatinoamericà entre cella i cella de Trump.
L’ofensiva contra l’organització criminal ha escalat fins al punt que l’exèrcit dels Estats Units va disparar a un vaixell carregat de drogues procedent de Veneçuela. Trump va justificar l’atac en què van morir 11 persones en el marc de l’ofensiva contra el Tren de Aragua. "Tenim molta droga que entra al nostre país, fa molt de temps que entra. I simplement, són vaixells que provenen de Veneçuela", deia el magnat, que no va proporcionar detalls de l'operació. "Literalment hem destruït un vaixell que transportava droga, molta droga. (...) Ha passat fa uns moments", afegia.
Ara bé, els sectors més crítics amb Trump l’acusen de justificar-se en la lluita contra els càrtels de la droga i en una suposada “invasió” per justificar polítiques de deportació massiva, com seria el cas d’acollir-se a una llei del segle XVIII. Un exemple és el de la Unió de Llibertats Civils Nord-americana (ACLU), que va presentar un recurs al Tribunal d'Apel·lacions del Cinquè Circuit, el qual ha donat per vàlids els arguments d'una instància inferior en una sentència que, per dos vots a un, ha tornat a suposar un cop contra les tesis de la Casa Blanca. "Que un país encoratgi els seus residents i ciutadans a entrar en aquest país il·legalment no és l'equivalent modern a enviar una força armada i organitzada per ocupar, pertorbar o danyar els Estats Units", diu el text de la cort, recollit per CBS News.
El vot dissident ha estat a càrrec del jutge Andrew Oldham, proposat per Trump, que ha lamentat que per a l'actual president "les normes són diferents" que per als seus antecessors en el càrrec. En aquest sentit, el magistrat ha assegurat que "ni una sola vegada" els tribunals havien qüestionat la invocació de la llei esmentada, malgrat que el seu ús més recent data de la Segona Guerra Mundial. Fins que la Cort Suprema es pronunciï, la decisió del tribunal d'apel·lacions és vinculant per als tribunals inferiors del Cinquè Circuit, que inclou Louisiana, Mississipi i Texas, estats on s'havien implementat deportacions sota la llei del 1798.
La toga i el mall, el taló d’Aquil·les de Trump
Des del seu retorn a la Casa Banca, la principal resistència a l’agenda política de Trump no s’ha trobat als passadissos del Congrés, sinó als tribunals. El magnat republicà acumula una llarga llista de revessos judicials que han marcat els seus primers mesos de mandat. Segons una anàlisi de The Guardian basada en registres judicials i dades del Congressional Research Service, s’han dictat al voltant de 35 mesures cautelars d’abast nacional des de la investidura de Trump el passat 20 de gener. Tot i que no hi ha una definició legal única per a aquest tipus d’ordres, els bloquejos han aturat polítiques tan diverses com les restriccions a finançament federal per a programes de diversitat o els canvis en la reubicació de refugiats.