El president del Parlament iranià, Mohammad Baqer Qalibaf, ha assegurat que l'Iran designarà com a grups terroristes les Forces Armades dels països europeus si la Unió Europea (UE) sanciona la Guàrdia Revolucionària. "Si la proposta del Parlament Europeu de declarar la Guàrdia Revolucionària com a organització terrorista és aprovada, el Parlament iranià respondrà i inclourà els exèrcits dels països europeus a la llista de grups terroristes", ha amenaçat Qalibaf. 

Des de l'Iran defensen que la Guàrdia Revolucionària és una institució militar de l'Estat, concretament, un cos d'elit. És més, han remarcat que la Guàrdia és un ens que lluita contra el terrorisme, en la definició que en fa l'Estat teocràtic de l'Iran. Sota aquest concepte del terrorisme i de la Guàrdia, Qalibaf ha afirmat que si la UE declara grup terrorista a aquesta institució militar "mostrarà que recolza el terrorisme com a part de la seva política oficial".

La Guàrdia Revolucionària no només és un branca de l'exèrcit iranià, sinó que compta amb gran influència política i econòmica a tot el país. La seva funció principal és la de protegir el sistema teocràtic de la República Islàmica amb qualsevol eina. Justament per això, el passat dijous el Parlament Europeu va demanar  al Consell de la Unió Europea que considerin com una organització terrorista la Guàrdia Revolucionària iraniana i les seves forces subsidiàries, com la milícia paramilitar Basij i la Força Quds. Es tracta d'una decisió que s'emmarca en el nou paquet de sancions en què la UE treballa com a resposta de la repressió de les protestes per l'assassinat de Masha Amini. 

Les amenaces de l'Iran: el cas de Charlie Hebdo

El passat 8 de desembre, la revista satírica francesa Charlie Hebdo va anunciar la convocatòria d'un concurs de candidatures del líder suprem iranià, Ali Jameneí. Aquesta iniciativa és una mostra de suport de la publicació a les protestes "dels iranians que lluiten per la seva llibertat", en referència les protestes que fa mesos es concatenen per l'assassinat de Mahsa Amini. La reacció del règim iranià no es va fer esperar. A és, de les explicacions que l'Estat teocratic ha exigit a França, els líders iranians van endurir el to i van passar a les amenaces. 

"Aconsello als francesos i directors de la revista Charlie Hebdo que mirin el que li va passar a Salman Rushdie", va sentenciar el general Hosein Salamí. L'escriptor britànic d'origen indi va patir un atac a punyalades en què va perdre la vista en un ull a Nova York l'agost del 2021 per haver "atacat l'islam" a la seva novel·la Els versos satànics, publicada el 1989. L'aiatol·là iranià Ruholá Khomeini va emetre una fàtua demanant l'assassinat de Rushdie el 1989 i de qualsevol persona implicada en la publicació del llibre, cosa que va obligar l'escriptor a passar anys a la clandestinitat. En el seu moment, el govern de l'Iran va rebutjar tota responsabilitat de l'atac a Rushdie a l'agost i va culpar l'escriptor de l'agressió "per insultar els musulmans" amb la novel·la.