Després de més de cinquanta anys orbitant silenciosament la Terra, una nau soviètica dissenyada per aterrar a Venus podria estar a punt de caure, literalment, del cel. Es tracta de la Kosmos 482, una sonda espacial llançada el 1972 que mai no va aconseguir sortir de l’òrbita terrestre i que, segons els experts, reentrarà a l’atmosfera a principis de maig.
Tot i que la previsió encara és imprecisa, el científic neerlandès Marco Langbroek calcula que el reingrés es podria produir al voltant del 10 de maig. Si resisteix la travessia atmosfèrica, el cos metàl·lic de gairebé mitja tona impactaria a uns 240 km/h. Però l’escenari més probable és que se'n desintegrin diverses parts abans de tocar terra, tal com passa amb molts altres residus espacials.
Pot representar un perill?
“Tot i que no està exempt de risc, no ens hem de preocupar en excés”, ha dit Langbroek a l'AFP. L’objecte és relativament petit i el perill per a persones o infraestructures és molt baix. “És comparable al risc de caiguda d’un meteorit, un fenomen que es produeix diverses vegades a l’any. De fet, tens més números de ser fulminat per un llamp al llarg de la vida”.
La Kosmos 482 va ser una de les diverses missions soviètiques amb destinació a Venus. Però una fallada al coet propulsor va condemnar la nau a quedar atrapada en una òrbita molt el·líptica al voltant del nostre planeta. Durant dècades, la major part de l’estructura es va anar desintegrant. No obstant això, la càpsula de descens —una esfera d’un metre de diàmetre— ha resistit l’embat del temps.
El seu disseny original, pensat per travessar l’atmosfera densa i hostil de Venus, la fa sorprenentment resistent. Langbroek, de la Universitat Tecnològica de Delft, adverteix que, fins i tot després de 53 anys, és possible que la nau sobrevisqui a la reentrada. Així i tot, els experts dubten que sistemes com el paracaigudes o l’escut tèrmic funcionin correctament després de tants anys.
En aquest sentit, Jonathan McDowell, del Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian, assegura que potser el millor escenari seria que el sistema de protecció fallés: “Si es destrueix durant la reentrada, problema resolt. Però si l’escut tèrmic encara aguanta, podríem tenir mitja tona de metall caient des del cel”.
No se sap on podria caure
Quant a on podria impactar, el marge és ampli: qualsevol punt entre els 51,7 graus de latitud nord i sud —des de Londres o Edmonton fins a gairebé el cap d’Hornos, a Sud-amèrica—. Amb tot, la major part del planeta és coberta d’aigua, de manera que els científics consideren probable que la nau acabi enfonsant-se a l’oceà.
No seria la primera vegada. El 2022, un coet xinès va tornar sense control a l’atmosfera, i el 2018 va ser la vegada de la Tiangong 1, una estació espacial xinesa que es va desintegrar sobre el Pacífic sud. Aquest cop, però, el protagonista és un fantasma de l’era soviètica. Un record del passat que, per fi, torna a caure.