La creixent rivalitat geopolítica i tecnològica entre els Estats Units i la Xina, especialment en la cursa per l'exploració lunar i espacial, ha viscut un nou episodi amb la decisió de la NASA de bloquejar l’accés de ciutadans xinesos a les seves instal·lacions, sistemes i xarxes, fins i tot a aquells que tenen visats vàlids per a treballar o col·laborar amb l'agència. Aquesta mesura afecta contractistes, estudiants i científics d'origen xinès i s'ha implementat sobtadament, impedint-los entrar físicament als centres de la NASA, connectar-se als seus sistemes de dades o participar en reunions tant presencials com virtuals. L'agència ha justificat aquesta decisió com una mesura interna per a protegir el seu treball, en un context de creixent competència entre els dos països, amb el govern de Pequín avançant en un ambiciós programa que inclou missions a la Lluna i a Mart.
La portaveu de la NASA, Bethany Stevens, va declarar que la mesura presa per l'agència va buscar "garantir la seguretat dels treballs” desenvolupats per la NASA (Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai) (en anglès, National Aeronautics and Space Administration). En concret, va explicar que es tracta d'una decisió interna per a protegir la informació, les instal·lacions i els sistemes de l'agència, motiu pel qual es va restringir l'accés de ciutadans xinesos a les instal·lacions físiques i digitals.
La mesura també aprofundeix la bretxa en la cooperació científica i limita la participació de xinesos en programes acadèmics i de recerca als Estats Units, influïda per preocupacions estratègiques i de seguretat sobre el control dels recursos lunars i tecnològics. A més, l'exclusió de ciutadans xinesos a la NASA és part d'un context major de tensions i restriccions en àrees científiques i tecnològiques entre tots dos països. Els astronautes xinesos ja estan exclosos de l'Estació Espacial Internacional (EEI) pel fet que Washington ha prohibit a la NASA compartir les seves dades amb Pequín.
Una cursa estratègica i econòmica a l’espai
L'administrador interí de la NASA, Siguin Duffy, va afirmar que “la Xina vol tornar a la Lluna abans que els EUA, la qual cosa no succeirà”, va assegurar. La competència entre els dos països no es limita a qui arriba abans a la Lluna, sinó que és una guerra estratègia i econòmica, per controlar els seus recursos del satèl·lit natural de la terra, que conté minerals, terres rares, metalls com el ferro i el titani, i també heli, que s'utilitza en tota mena de productes, des de superconductors fins a equips mèdics. Els Estats Units, amb l’arribada de Trump al poder, no està disposat a perdre aquesta cursa, tant la que es refereix al retorn a la Lluna, prevista per al 2026 amb el programa Artemis, així com la de ser els primers a arribar a Mart. L'objectiu principal del programa Artemis és establir una presència humana sostenible a la Lluna per a finals de la dècada de 2020, per tal de preparar les futures missions tripulades a Mart.
"Un greu risc per al país"
La mesura de la NASA arriba precisament una setmana després que, en una audiència del Senat, els legisladors van emfatitzar la necessitat que astronautes dels Estats Units arribin a Lluna abans que els xinesos. “La Xina no ha ocultat els seus objectius", va declarar el senador republicà Ted Cruz. "Si els nostres adversaris aconsegueixen capacitats espacials dominants, representaria un greu risc per als Estats Units... el que està en joc és immens", va advertir. Cruz és un senador republicà per l'estat de Texas i un polític clau en els esforços per enfortir i modernitzar la NASA des del seu estat, buscant situar Houston en el cor de l'explotació espacial nord-americana. El senador ha impulsat projectes per a assegurar fons addicionals per a la NASA, incloent-hi el finançament de missions lunars i la reubicació de la nau espacial Discovery a Houston. Cruz se significa per manifestar la preocupació per la competència espacial amb la Xina, destacant que l'espai és ara una frontera estratègica amb implicacions per a la seguretat nacional i lideratge tecnològic.
Donald Trump, per la seva part, també ha reconegut que la prioritat és tornar a la Lluna abans que la Xina i que els Estats Units ha de "dominar l'espai" i no sols tenir presència. També va impulsar la creació de la Força Espacial com una nova branca militar per a assegurar la supremacia dels EUA en l'espai, afirmant que "no volem que la Xina i Rússia ens portin la davantera". Sota la seva administració, es va proposar un pressupost que reorienta la NASA cap a l'exploració humana, amb especial èmfasi en Mart, encara que amb retallades significatives en missions científiques i l'Estació Espacial Internacional. Trump també ha expressat la intenció d'enviar astronautes estatunidencs a Mart en el futur i establir una presència contínua en la Lluna, amb plans d'allunatge i la creació d'un campament basi lunar com a preparatiu per a la missió a Mart.