Més de 50 anys després de l'últim allunatge, l'ésser humà podria tornar a trepitjar la Lluna abans que acabi la dècada. Almenys, aquesta és la intenció dels Estats Units amb el programa Artemis, la iniciativa actual de la NASA juntament amb altres agències i socis internacionals. Si tot va bé, a la missió Artemis III, prevista per a 2026 o 2027, els astronautes visitaran el pol sud lunar, una regió rica en gel d'aigua. A la missió Artemis II, que tindria lloc a finals d'aquest any, els astronautes només viatjaran al voltant de la Lluna.
Amb el programa Artemis, els Estats Units busquen establir una presència sostenible a la Lluna, creant diferents tipus d'infraestructures relacionades amb els hàbitats, la mobilitat i l'energia. Un altre dels objectius és construir l'estació espacial Gateway, que orbitarà el satèl·lit com a punt de suport per a les diverses missions. A més, el programa Artemis és una espècie de "prova" per a un projecte més ambiciós: assolir Mart. Totes les tecnologies utilitzades durant les missions a la Lluna servirien de referència per enviar humans al planeta vermell.
No obstant això, els Estats Units no són l'únic país amb la mirada posada a la Lluna. Corea del Sud també vol establir una base allà en els propers 20 anys. I sembla que la Xina tampoc no es vol quedar enrere. Acaba de provar el seu coet més potent fins ara, amb una potència de prou empenta com per arribar al satèl·lit de la Terra. Pot ser que acabi superant fins i tot els Estats Units en el seu objectiu.
L'objectiu de la Xina és crear una base lunar el 2035
La Xina acaba de completar amb èxit una prova crucial del seu coet Long March-10 (Gran Marxa-10), apropant al país al seu objectiu d'allunar cinc astronautes xinesos per a 2030. La primera etapa de la prova va tenir lloc a l'illa d'Hainan (centre espacial costaner del país), equipada amb set motors YF-100K. Es va encendre durant 30 segons, generant aproximadament 900 tones d'empenta, segons els informes.
La prova va proporcionar prou dades com per demostrar la viabilitat del concepte i ajudar a millorar les futures versions del coet. "La prova va confirmar que els motors podien funcionar sincronitzats tant en condicions normals com d'alta potència i va proporcionar un conjunt complet de dades", va afirmar l'Agència Espacial Tripulada de la Xina.
Pel que sembla, el Gran Marxa-10 és més potent que qualsevol altre coet utilitzat per la Xina anteriorment, amb aproximadament el triple d'empenta que l'actual Gran Marxa-5. Amb una alçària de 92 metres, com estigui completament acoblat, tindrà 21 motors funcionant simultàniament: set en el nucli i set a cada un dels seus dos propulsors.
El desenvolupament del coet va començar el 2017 i es basa en anys i anys d'investigació sobre motors de coets líquids. S'afirma que el coet pot enviar 27 tones (aproximadament la massa d'una casa petita) cap a la Lluna. Per a 2035, la Xina voldria construir al pol sud una base lunar anomenada Estació Internacional d'Investigació Lunar (ILRS).