El president de Burkina Faso, Roch Kaboré, ha estat detingut pels militars en un aparent Cop d'Estat que les autoritats del país neguen. Segons ha detallat un alt comandament de l'exèrcit del país, Kaboré va ser detingut i portat a una caserna de la capital burkinesa, Uagadugú. La detenció ha tingut lloc després de la jornada de tensió d'aquest diumenge a Burkina Faso, on es van registrar trets a diverses casernes militars en un suposat motí per exigir millores en les Forces Armades. Les autoritats van mantenir durant la nit de diumenge a avui dilluns negociacions amb els amotinats que semblen haver fracassat. Durant aquestes converses, es van sentir tirotejos a prop de la residència presidencial. En les últimes hores, grups de soldats han pres posicions davant de la seu la televisió estatal RTB i s'espera que els revoltats facin una declaració al llarg del dia per revelar les seves intencions, segons han informat mitjans locals.

Descarten el Cop d'Estat


L'arrest també va tenir lloc després que la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) expressés en un comunicat la passada mitjanit la seva "gran preocupació" pel motí de diumenge, demanés "calma" i instés els militars a afavorir "el diàleg amb les autoritats". El comunicat es va publicar després que el Govern burkinès imposés ahir un toc de queda nocturn després del motí. El Govern de Kaboré, que presideix el país des de finals de 2015, ha intentat mantenir el control de la situació l'endemà que se sentissin trets de matinada en diferents quarters de l'Exèrcit.

L'Executiu ha desmentit aquest diumenge que es tractés d'un intent de cop d'Estat i, en una entrevista a la televisió, el ministre de Defensa, general Aimé Barthélémy Simporé, ha assegurat que "cap institució pública" s'havia vist "pertorbada". Si bé les raons dels trets no han estat oficialment confirmades, mitjans locals asseguren que es va tractar d'un motí per exigir millores al Govern, entre elles més mitjans per lluitar contra el terrorisme gihadista (del qual habitualment són blanc les tropes burkineses), i la dimissió d'alts càrrecs militars i d'intel·ligència. Un dels centres afectats és un campament que allotja presoners militars detinguts per un intent de cop d'Estat el 2015, entre qui destaca Gilbert Diendéré, home fort de l'expresident Blaise Compaoré.

Manifestacions contra la inseguretat


Durant diumenge hi va haver concentracions populars en suport a l'Exèrcit a la capital, Uagadugú, entre altres incidents. També es va cremar una seu del partit de govern, el Moviment del Poble per al Progrés (MPP). Aquest mateix mes ja hi havia hagut a Burkina Faso quinze detencions (deu soldats i cinc civils) en relació amb un presumpte intent colpista. Dissabte, el país va viure una nova jornada de manifestacions no autoritzades, convocades per grups de la societat civil per expressar el gran descontentament social per la inseguretat generada per la violència gihadista i la falta de resultats del Govern a l'hora d'aturar aquest problema.

Els atacs gihadistes a Burkina Faso solen atribuir-se a grups afiliats a la xarxa terrorista Al-Qaida i a l'organització Estat Islàmic (EI), especialment a la regió del nord del Sahel, però s'ha expandit a regions veïnes i, des de 2018, a l'est del país. La inseguretat ha ocasionat que el nombre de desplaçats interns ascendeixi a una mica més d'1,5 milions, segons dades del Govern burkinès.

 

En la imatge principal, el president burkinès intervé en una assemblea de l'ONU / Efe