"Ofensiva final". Així ha catalogat en les últimes hores l'exèrcit rus l'atac sobre Mariúpol, una de les principals ciutats portuàries d'Ucraïna i que ha patit amb més cruesa l'assetjament de les tropes russes des que va començar la invasió, ara ja fa més de 40 dies. Ja s'ha acabat el termini que havia donat Moscou a les forces ucraïneses per deixar les armes i sortir de la ciutat cap a territori encara controlat per Kíiv. "Hem informat Kíiv en reiterades ocasions i per tots els canals accessibles de les propostes per retirar-se de Mariúpol i a les Forces Armades ucraïneses que deposin les armes", ha advertit el portaveu del ministeri de defensa rus, el general Igor Konashenkov ahir a la nit. Segons ell, des de les sis del matí d'ahir dimarts, es va reiterar la seva "proposta" i es va demanar als ciutadans que abandonessin la ciutat per una ruta segura, però els van "ignorar". 

Davant aquest context, defensa el Kremlin, "s'ha considerat el desinterès de Kíiv de conservar la vida dels seus militars, Mariúpol serà alliberat de les unitats nacionalistes per les Forces Armades de Rússia i la República Popular de Donetsk". Anant més enllà, va assegurar el portaveu de defensa, que l'exèrcit rus ha frustrat un nou intent d'evacuar el comandament del batalló nacionalista Azov, amb l'esfondrament de dos helicòpters que intentaven arribar a la ciutat des del mar. 

Polèmica pel batalló d'Azov

El president Volodímir Zelenski davant el parlament italià es va referir a Mariúpol com la Gènova ucraïnesa, per intentar que els europeus es facin càrrec de fins a quin punt és important per al país aquesta ciutat portuària. Situada al sud del país, a la vora del mar d'Azov, Mariúpol ha estat víctima d'alguns dels atacs més cruents de l'exèrcit rus, que tot i haver fracassat en la seva estratègia de guerra i haver-se de replegar sí que s'ha acarnissat contra aquesta ciutat, on ha anat fent petits avenços diaris que podrien acabar amb aquesta ofensiva final. Ucraïna, però, ha recordat en els últims dies que encara hi queden 150.000 residents que des de fa setmanes sobreviuen sense tenir accés a serveis bàsics com són l'aigua, la llum o les medicines enmig d'un conflicte bèl·lic. 

Des de Rússia s'ha assenyalat directament el batalló d'Azov, un grup de combatents d'ultradreta que Putin ha emprat com a excusa per justificar que la invasió no és res més que una operació especial per desnazificar Ucraïna. La CNN ha explicat que la principal força de combat que encara roman a Mariúpol és un grup d'ultradreta legalitzat per Ucraïna. Les ales militars i polítiques del moviment es van separar formalment el 2016, quan es va fundar el partit Cos Nacional. Llavors, el batalló ja formava part de la Guàrdia Nacional Ucraïnesa. Però són neonazis? Des de la CNN els defineixen com "una força de combat eficaç i molt implicada en el conflicte actual, que té un historial d'inclinacions neonazis". Aquest grup s'associa amb els supremacistes blancs i la ideologia i simbologia nazi. 

5.000 morts 

Fins ara, l'ajuntament de la ciutat ha xifrat en més de 5.000 el nombre de víctimes mortals per l'assetjament rus sobre Mariúpol, que ha estat condemnat per la seva brutalitat per la comunitat internacional. Aquest nombre podria créixer exponencialment en els dies vinents si, finalment, s'acaba produint aquesta ofensiva final amb la qual amenaça Moscou. En els últims dies, l'alcalde Vadim Boichenko, ha denunciat que la situació "va més enllà de la catàstrofe humanitària, ja que la gent està sobrevivint en unes circumstàncies nefastes. L'alcalde va sortir fa dies del municipi i es troba a Zaporíjia, a uns 200 km.