L'escriptor nord-americà Philip Roth ha mort avui als 85 anys en un hospital de Nova York a causa d'una insuficiència cardíaca, segons ha informat mitjans locals. Considerat un dels autors vius més importants i prestigiosos de la literatura americana, era des de la mort de Richard Wilbur era el degà del departament de literatura de l'Acadèmia Nord-Americana de les Arts i les Lletres, a més de ser Comandant de la Legió d'Honor francesa i premi Príncep d'Astúries el 2012.  

El judaisme, el sexe i la societat nord americana

Nascut al barri de Weequahic Newark l'any 1933 en un família jueva originària la regió ucraïnopolonesa de la Galítzia, es va llicenciar en Literatura anglesa a la Universitat de Chicago, fou professor a la mateixa universitat, on va conèixer el seu mestre Saul Bellow i Margaret Martinson, la qui seria la seva dona i de qui es divorciaria, però que seria una inspiració essencial en la seva obra. L'any 1960 va publicar el seu primer llibre, el recull Goodbye Columbus, que va guanyar el National Book Award, i dos anys després, la primera novel·la, Letting go. Va ser la tercera novel·la, El transtorn de Portnoy, de 1969, la que li donà l'èxit. La novel·la està protagonitzada per Alexander Portnoy, un jueu obsessionat pel sexe. És en ella on s'hi retroben els temes més elements de Roth: la reflexió sobre la identitat, especialment la jueva, el sexe i una visió sarcàstica i crítica sobre la pròpia realitat, sovint amb elements autobiogràfics. 

En aquest sentit, Nathan Zuckerman, va ser l'alter ego de l'autor com a protagonista, coprotagonista o narrador en diverses novel·les de Roth. Als anys 90, després de Patrimoni. Una història autèntica, sobre els darrers anys de la vida del seu pare, mort d'un tumor celebral, publicà dos títols amb els quals inicià una nova etapa: El teatre de Sabbath, protagonitzada per un vell titellaire amb un desig irrefrenable amb el que s'introduïa a la seva obra la reflexió sobre l'envelliment i la mort, i especialment Pastoral americana, guanyadora del Premi Pulitzer, en la qual entrava de fons en els fantasmes de la història americana. Una reflexió iniciada amb el xoc del Vietnam i l'entrada de la violència i el radicalisme en la classe mitjana americana que completaria amb Em vaig casar amb un comunista, de 1998 sobre els estralls del mccarthysme, i Complot contra els Estats Units, de 2004, en forma d'ucronia l'aviador Lindbergh arribava a a presidència dels Estats Units amb un programa aïllacionista i d'acord amb Hitler -amb qui compartia un profund antisemitisme-, que atemoria les milers de llars jueves d'Amèrica.

Unit sentimental amb l'actriu anglesa Claire Bloom, de qui també es separà -ella escriuria després unes memòries poc benvolents cap a l'escriptor- va seguir la línia iniciada amb el Sabbath a les seves darreres novel·les La marca de l'home, del 2000, L'animal moribund, 2001 i Elegia, de 2006. Abans d'abandonar definitivament l'escriptura va publicar L'espectre se'n va, Indignació, La humiliació i Nèmesi.

En plena forma intel·lectual

Fa uns mesos va concedir una llarga entrevista a Charles McGrath​, publicada a The New York Times, en que comentava els llibres que llegia des que s'havia jubilat, l'actualitat política d'Estats Units i les denúncies d'assetjament i abús sexual destapades arran de la campanya #Metoo. En plena forma física i intel·lectual, Roth no defugia cap tema, per més polèmic que fos. En aquest moment estava preparant el darrer volum de la seva obra a la Library of America, que portarà per títol Why Write? i que inclourà assajos literaris dels anys 60 i 70, el text complet de L'ofici, la seva col·lecció de converses i entrevistes amb d'altres autors, i una selecció de conferències -material en alguns casos inèdit-, mentre Blake Bayle està redactant la seva biografia oficial. David Simon, el creador de The Wire, prepara una adaptació televisiva del seu llibre Complot contra els Estats Units.