Ha mort Ion Iliescu, el pare de la transició romanesa a la democràcia i el capitalisme després de l’assassinat del dictador comunista Nicolae Ceaușescu. Nascut el 1930, Iliescu ha mort de càncer de pulmó als 95 anys sense enfrontar-se a la justícia. La fiscalia romanesa tenia dos dossiers oberts en contra d’ell en què se l’acusava de crims contra la humanitat per la mort de centenars d’innocents i d’induir a l’error a l’opinió pública després de la fuga del dictador comunista el 22 de desembre de 1989, tres dies abans que l’assassinessin.
Ion Iliescu, la jove promesa que va espantar Ceausescu
Fill d’un comunista pioner i orfe des que era adolescent, el partit comunista va pagar els estudis d’enginyeria del jove Iliescu a Moscou, on va coincidir i fer amistat amb el líder Gorbatxov, que estava destinat a ser l’últim president de l’URSS. El gran esdeveniment de la seva vida de Ion Iliescu va ser la Revolució del 1989 i el seu ascens al poder, que va defensar amb enganys i amb mà de ferro, servint-se del col·lectiu dels miners per a reprimir l’oposició. Quan va tornar de Moscou a Romania aviat va ascendir al si del partit únic comunista. El 1967 es va convertir en Ministre dels problemes de la Joventut i en secretari del Comitè Central del Partit Comunista de Romania, dins del qual va exercir el rol de responsable de propaganda. En el moment de la Revolució del 1989 la població encara no coneixia gaire Iliescu, però als cercles diplomàtics se’l coneixia com a possible successor del dictador. Amb el temps, Iliescu es va convertir en una amenaça per al líder Ceausescu, que el va enviar primer a Timisoara i després a Iasi, a l’oest i al nord-est del país respectivament, amb la finalitat d’allunyar-lo de la primera línia de la política.
Iliescu era conscient dels canvis dels temps, i va entendre que perquè tot continués igual –perquè ell, l’exèrcit i la Securtitate poguessin mantenir-se al poder–, tot havia de canviar
Revolució o cop d’estat d’Iliescu?
El 22 de desembre del 89, poc després que la Nicolae i Elena Ceausescu fugissin de Bucarest en helicòpter, Iliescu va aparèixer a la televisió pública romanesa i va llegir un comunicat. Acabava de fundar el FSN o Front de Salvació Nacional, l’embrió del que després seria el PSD (els socialistes romanesos, del mateix grup europeu que el PSOE i el PSC). Davant de la població, que en aquells moments estava enganxada a la pantalla pel que es pronosticava com la fi d’una era, Iliescu va llegir un comunicat en què promulgava l’establiment de la democràcia liberal a Romania. Es va presentar com un revolucionari davant de la multitud que havia xiulat espontàniament contra Ceausescu, però no ho va fer sol: l’acompanyaven antics quadres de l’exèrcit i personal de la Securitate, els serveis secrets romanesos. Aquests mateixos militars i agents secrets passarien a ser els pròxims càrrecs del govern que vindria i que lideraria Ion Iliescu, i aquest fet va alimentar la teoria que la revolució contra Ceausescu havia estat, en realitat, un cop d’estat per part de Ion Iliescu. No va ser ben bé així, perquè l’espurna de la revolució havia començat el 15 de desembre a Timisoara arran de la repressió d’un capellà protestant d’origen hongarès, però Iliescu va saber aprofitar una oportunitat d’or. Feia un mes i escaig que havia caigut el mur de Berlín, el comunisme anava clarament a la baixa a tot Europa. Iliescu era conscient dels canvis dels temps, i va entendre que perquè tot continués igual –perquè ell, l’exèrcit i la Securtitate poguessin mantenir-se al poder–, tot havia de canviar.
Durant la Revolució del 1989 Iliescu es va presentar com un revolucionari davant de la multitud que havia xiulat espontàniament contra Ceausescu, però no ho va fer sol: l’acompanyaven antics quadres de l’exèrcit i personal de la Securitate, els serveis secrets romanesos
Les mentides i els crims de Ion Iliescu
Un dels dossiers oberts en contra d’ell és el de Revolució del 1989, i l’altre dossier fa referència al col·lectiu de miners que Iliescu va utilitzar l’any següent, el 1990, per defensar-se amb violència contra els qui s’oposaven a la seva victòria electoral. Tornem on érem: pels volts del Nadal del 1989. Aquí Iliescu va interferir en el curs de la revolució romanesa i va jugar el paper de la seva vida. Poc després de la fugida de la parella dictatorial, el flamant líder del FSN va advertir la població d’un perill que després s’ha demostrat inexistent, o més ben dit, creat: els terroristes. Iliescu es va dirigir als romanesos per advertir-los que hi havia una sèrie de “fanàtics” i “terroristes” que anaven armats. L’amenaça d’aquests suposats terroristes va servir per espantar la població, que es va desarmar. En els dies posteriors a la fuga de Ceausescu van morir 850 persones, però la història ha demostrat que aquests “terroristes” no eren tal cosa i que no anaven per lliure, sinó que seguien ordres. Els terroristes van ser un mite d’Iliescu i els seus homes amb la finalitat de quedar-se al poder sense que ningú els portés la contrària.
El 1990 Iliescu va guanyar amb un 85% dels vots, però hi havia una part de la població, majoritàriament de perfil universitari, que es va sortir a manifestar: veien que havia monopolitzat la revolució del 1989
Una transició lenta i tacada de sang
Durant la Revolució, Iliescu d’entrada va dir que l’FSN no es presentaria a les eleccions. Però el 1990 va canviar d’opinió, i es va presentar com a líder del nou partit que ell mateix havia fundat i que és el precedent del PSD o partit socialista romanès actual. El 1990 Iliescu va guanyar amb un 85% dels vots, però hi havia una part de la població, majoritàriament de perfil universitari, que es va sortir a manifestar: veien que havia monopolitzat la revolució del 1989. La violència contra els manifestants va ser dura, però a Iliescu li va semblar insuficient per controlar la situació. I aleshores va comptar amb el suport del col·lectiu de miners: els va fer venir d’arreu del país i els va utilitzar com a força paramilitar als crits Mort als intel·lectuals! Nosaltres no pensem, posem ordre! Hi va haver 60 morts i 1300 ferits i va ser la “minerada” més brutal de la història de Romania –no era la primera vegada a la història de Romania que els governants feien servir els miners en contra de la població. Els miners es van imposar, i Iliescu els va “agrair el gest”.
Avui el país està dividit: es mereix Ion Iliescu una jornada de dol oficial, l’home que va fer pagar el seu ascens al poder suposadament democràtic amb la sang dels romanesos?
La transició romanesa es va allargar com un xiclet, amb falta de llibertat, vagues, l’atur pels núvols i molta pobresa. A l’ombra del FSN d’Iliescu va campar la corrupció rampant, un llast que encara taca la política romanesa. Tot i les suposades reticències d’Iliescu a deixar-se influir per Occident durant la transició a la democràcia i al capitalisme, que va ser lenta i continuista, a principis del 2000 Iliescu va obrir les portes de Romania a l’OTAN i a la UE. Així i tot, Iliescu va ser tota la vida un “camarada comunista”, i ha mort sense pagar pels seus crims. Avui el país està dividit: es mereix Ion Iliescu una jornada de dol oficial, l’home que va fer pagar el seu ascens al poder suposadament democràtic amb la sang dels romanesos?