Hebe de Bonafini, presidenta i fundadora de l'associació argentina Mares de la Plaza de Mayo, ha mort aquest diumenge als 93 anys. Desapareix així una de les cares més conegudes en la lluita contra l'última dictadura cívico-militar d'Argentina (1976-1983) i una referència internacional en la defensa dels drets humans. Precisament, Bonafini va ser una de les firmants de la carta 'Argentina con Catalunya', on diverses personalitats van mostrar el seu suport amb el procés independentista, exigint l'amnistia dels presos polítics, la fi de la repressió i l'autodeterminació de Catalunya.

Hebe de Bonafini, símbol de l'oposició a la dictadura d'Argentina

Segons ha detallat la seva família, Bonafini ha mort aquest diumenge a l'Hospital Italià de La Plata, capital de la província de Buenos Aires, on feia diversos dies que estava internada a causa de l'agreujament de les seves malalties cròniques. "Són moments molt difícils i de profunda tristesa i comprenem l'amor del poble per Hebe, però en aquest moment com a família tenim la necessitat de plorar la Mare de Plaza de Mayo, Hebe, en intimitat", ha afirmat en un comunicat la seva filla Alejandra, l'única dels seus tres fills que segueix en vida.

Precisament, la desaparició dels seus altres dos fills, Jorge Omar (1950) i Raúl Alfredo (1953), durant la dictadura va portar a Bonafini, així com altres desenes de mares, a mobilitzar-se fins a Buenos Aires per trobar els seus familiars. Aquestes manifestacions fetes davant la Casa Rosada van acabar confluint en l'organització Mares de la Plaza de Mayo, que amb el temps es va convertir en el símbol de l'oposició a les autoritats cívico-militars de la dictadura. De fet, l'associació també va captar l'atenció internacional, situant-se com el màxim exponent en la lluita pels drets humans a Argentina.

Hebe de Bonafini va mostrar el seu suport a Catalunya l'any 2019

El novembre de 2019 diferents figures del món dels drets humans, la política i la cultura de l'Argentina van fer públic un manifest per donar suport i solidaritzar-se amb el poble català. "El conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol requereix una solució política per la via del diàleg i el respecte al dret dels i les catalanes a decidir sobiranament el seu futur", van defensar en l'escrit. Concretament, mostraven el seu rebuig a les dures condemnes de presó contra els dirigents catalans pel referèndum de l'1 d'Octubre i assenyalaven amb "preocupació" la retallada "dels drets i llibertats a l'Estat espanyol". "La llibertat d'expressió i manifestació han de ser sempre preservades en societats democràtiques", van afegir. Entre els signants hi havia referents com el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, la mateixa Hebe de Bonafini, Estela de Carlotto (Àvies de Plaza de Mayo), Fernando Pino Solanas (senador nacional i director de cinema) i Miguel Ángel Estrella (pianista i exambaixador argentí a la Unesco).​