L'expresident xinès Jiang Zemin ha mort a 96 anys, segons ha informat l'agència de comunicació xinesa Xinhua. Zemin és recordat com una de les figures cabdals a la política del país asiàtic en les darreres dècades. Secretari General del Partit Comunista xinès entre 1989 i 2022, va ser president de la República Popular durant 10 anys, entre 1993 i 2003. D'aquesta manera, va arribar al poder després de la brutal repressió de les protestes a la plaça de Tiananmen, a Pequín, que es va allargar durant mesos i es va tancar amb la declaració de la llei marcial i la mort de milers de manifestants que reclamaven més democràcia després de la mort del també president xinès Hu Yaobang.

Les grans fites de la seva presidència 

En un breu comunicat de l'agència estatal de notícies s'informa que l'expresident ha mort a la ciutat de Xangai aquesta matinada a causa d'una leucèmia, tot i que mai s'havia fet públic que el líder patia aquesta malaltia, i fallada multiorgànica. Tal com recorden els mitjans xinesos, la seva darrera aparició en públic va ser fa més de tres anys, l'1 d'octubre de 2019 en motiu del Dia Nacional del seu país i per celebrar l'aniversari de la proclamació de la República Nacional Xinesa. El mandat d'aquest líder històric està marcat pel seu començament, lligat a les protestes a la plaça de Tiananmen, però també per haver donat contuinitat a l'obertura econòmica del país que havia començat el seu predecessor, Deng Xiaoping. A més, durant la seva presidència la Xina va entrar en l'Organització Mundial del Comerç el 2001 i va aconseguir que els Jocs Olímpics del 2008 se celebressin a Pequín. Amb tot, també destaca la persecució a la secta religiosa Falun Gong. 

Els mitjans internacionals el recorden avui com a pragmàtic i moderat, quelcom excepcional en el seu context, fet que va provocar al mateix temps que també fos batejat com la "veleta" o "florer", ja que se'l considerava massa poc agressiu i el seu caràcter era poc habitual. Tot plegat va acabar provocant que Jiang fos més popular fora de les fronteres xineses que dins el país que va dirigir durant una dècada. El seu anglès fluid va ajudar a la seva projecció internacional, ja que el seu objectiu era interrompre amb força al món. Les seves ulleres de pasta es van convertir en la seva senya d'identitat durant i després de la presidència, en unes aparicions cada cop menys habituals.