El Mont Blanc, el cim més alt de l’Europa occidental, ha perdut 1,29 metres d’altura en un any. La muntanya, situada als Alps francesos, mesura ara 4.807,47 metres sobre el nivell del mar, segons les últimes dades presentades aquest dimecres per un equip de topògrafs. La xifra confirma que l’altura del cim pot variar considerablement d’un any a l’altre, en funció de les condicions meteorològiques i de l’estat de la neu i el gel que el cobreixen.
Tot i que sovint es considera que el Mont Blanc fa uns 4.800 metres, el seu punt més elevat no és una roca fixa, sinó una capa de neu i gel que es transforma constantment per l’efecte del vent, les precipitacions i les temperatures. Per això, la seva altura pot augmentar o disminuir sense que això impliqui necessàriament un canvi equivalent en el volum total de gel de la muntanya.
Les mesures les han dut a terme especialistes de la Unió Nacional d’Experts Geòmetres de França i de l’Ordre dels Experts Geòmetres, que controlen el cim regularment des del 2001. Per calcular-ne l’altura, l’equip ha utilitzat tecnologia de posicionament per satèl·lit d’alta precisió i drons, que han permès elaborar un model detallat de la superfície de neu i gel.
Les dades indiquen que el cim és ara 3,43 metres més baix que el 2007, quan va assolir una altura de 4.810,90 metres. Tanmateix, el resultat actual és superior en 1,88 metres al registrat el 2023, quan el Mont Blanc va arribar a una de les altures més baixes de les darreres dècades.
Una dada que no mesura tota la pèrdua de gel
Els experts demanen prudència a l’hora d’interpretar aquestes oscil·lacions com una conseqüència directa del canvi climàtic. Segons els topògrafs, cal diferenciar entre l’altura de la superfície del cim i la quantitat total de gel acumulat. Un cim més alt no significa necessàriament que la muntanya hagi guanyat massa de gel, de la mateixa manera que una disminució de l’altura no permet calcular per si sola quant gel s’ha perdut.
Això no impedeix que l’escalfament global estigui transformant els Alps. Aquest any, les temperatures elevades han accelerat la fusió del gel en diverses zones de la serralada. A Suïssa, els glaciòlegs han alertat d’un augment extraordinari del ritme de desglaç i han calculat que el país ha perdut una cinquena part del seu gel en els darrers cinc anys.
Segons destaca el The Guardian, Jean des Garets, responsable de l’expedició al Mont Blanc, explica que els efectes de l’escalfament són cada vegada més visibles en altres punts del massís. Durant les ascensions, els experts han observat com la glacera de Tête-Rousse es fonia fins al punt que, en alguns trams, els muntanyencs ara travessen rierols en lloc de caminar sobre el gel.
Des Garets assenyala, però, que per damunt dels 4.000 metres l’impacte del canvi climàtic no sembla manifestar-se de la mateixa manera. Una observació que no elimina la preocupació dels científics, sinó que evidencia la complexitat d’un fenomen que varia segons l’altitud i les condicions locals.
La variació de l’altura del Mont Blanc és, així, una dada que cal interpretar amb cautela. Per entendre com evoluciona realment la muntanya, els experts necessiten observar no només el seu punt més alt, sinó també els canvis en les glaceres i en la massa total de gel dels Alps.