Gaza, Ucraïna, l'Iran, el Sahel, el Pakistan o el Iemen. La sensació que el món viu una escalada permanent de tensions no és només una percepció alimentada pels titulars dels informatius. Les guerres de Gaza i Ucraïna ocupen sovint les portades, però són només la punta de l'iceberg d'un fenomen molt més ampli. Des que va tornar a la Casa Blanca el gener del 2025, Donald Trump es vanta ha repetit en diverses ocasions que ha resolt sis, set, vuit o fins i tot nou conflictes internacionals, presentant-se com un "pacificador en cap" i reivindicant fins i tot el Premi Nobel de la Pau. Però els principals verificadors internacionals coincideixen que aquestes afirmacions són, com a mínim, enganyoses. PolitiFact va qualificar de "Mostly False" ("majoritàriament falsa") la seva afirmació d'haver acabat set guerres, mentre que FactCheck.org va concloure que Trump ha tingut algun paper en alguns processos de desescalada, però que moltes de les guerres que diu haver resolt continuen obertes o bé no eren guerres pròpiament dites. Les dades ho confirmen: el 2025 va tancar-se amb 40 conflictes armats actius arreu del món, la xifra més alta registrada en gairebé dues dècades, segons l'informe Alerta 2026!, elaborat per l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La dada és especialment significativa perquè només una vegada, el 2011, s'havia arribat a aquest mateix nivell des que la UAB va començar a utilitzar la seva classificació actual de conflictes armats l'any 2007. Els experts alerten que no es tracta d'un fenomen puntual, sinó del reflex d'un món cada vegada més tensionat, més militaritzat i amb menys capacitat per resoldre les disputes a través de la diplomàcia. Però què explica aquest augment? I per què els experts alerten que el problema podria anar a més?
L'informe identifica 40 conflictes armats durant el 2025, tres més que l'any anterior. La majoria es concentren a l'Àfrica, amb 17 casos; seguida de l'Àsia i el Pacífic, amb 12. L'Orient Mitjà acumula set conflictes, mentre que Europa i Amèrica en registren dos cadascuna. A més, quatre escenaris que fins fa poc es consideraven simples tensions van acabar convertint-se en conflictes armats oberts: els enfrontaments entre l'Índia i el Pakistan, la disputa entre Tailàndia i Cambodja, la confrontació entre Israel, els Estats Units i l'Iran, i els combats que involucren els rebels houthis del Iemen contra Israel, els Estats Units i el Regne Unit. Els investigadors destaquen també una altra dada preocupant: gairebé la meitat dels conflictes van registrar més violència que l'any anterior, una mostra que moltes guerres no només continuen, sinó que s'intensifiquen.
Un món cada cop més militaritzat
Però què explica aquest augment? I per què els experts alerten que el problema podria anar a més? Per als investigadors de la UAB, la resposta no es troba en una única guerra ni en una única regió del planeta. L'Escola de Cultura de Pau apunta diverses causes que ajuden a entendre aquesta tendència. Una de les principals és el debilitament del multilateralisme, és a dir, la pèrdua de pes dels organismes, les institucions i mecanismes internacionals creats després de la Segona Guerra Mundial per prevenir conflictes i facilitar la cooperació entre estats i que durant dècades han intentat evitar que les disputes acabessin convertint-se en guerres. Paral·lelament, els investigadors detecten un ressorgiment del militarisme. Cada vegada més governs recorren a la força militar per defensar els seus interessos geopolítics o estratègics, mentre les eines diplomàtiques perden protagonisme. La despesa militar mundial no ha deixat de créixer en els últims anys i cada vegada més països tornen a considerar la força militar com una eina legítima per assolir objectius polítics o geoestratègics.
La codirectora de l'Escola de Cultura de Pau, María Villellas, considera que el món travessa un moment de màxima tensió geopolítica, marcat també per l'ascens de lideratges autoritaris -com el mateix Trump- i per una creixent confiança en les solucions de força. Villellas apuntava en declaracions a la Cadena SER a una combinació de factors globals que han anat debilitant els mecanismes de resolució pacífica dels conflictes. "Vivim un moment de màxima tensió geopolítica internacional, amb lideratges que aposten cada vegada més per l'ús de la força en lloc de prioritzar les eines diplomàtiques", assenyala. Segons els experts, aquesta situació no es pot entendre sense tenir en compte altres fenòmens globals dels darrers anys, com les conseqüències de la crisi financera del 2008, els efectes de la pandèmia, les desigualtats econòmiques o l'expansió de moviments autoritaris en diferents regions del món.
Més guerres entre països
Un dels aspectes més destacats de l'informe és l'augment dels conflictes de caràcter internacional. Tradicionalment, la majoria de guerres modernes han estat internes: guerres civils, insurgències o conflictes entre governs i grups armats dins d'un mateix Estat. Però el 2025 s'ha registrat la xifra més alta de conflictes internacionals des del 2007. En total, la UAB n'identifica nou. A les guerres ja existents entre Rússia i Ucraïna, Israel i Palestina, Israel i Hezbollah o els conflictes del Sahel i la República Democràtica del Congo, s'hi han afegit nous focus de tensió armada com els enfrontaments entre l'Índia i el Pakistan, Tailàndia i Cambodja, els atacs creuats entre Israel, els Estats Units i l'Iran, o els combats que impliquen els houthis del Iemen. Aquest augment és especialment rellevant perquè les guerres entre estats acostumen a tenir una capacitat de desestabilització regional i global molt superior.
Més guerres i més destructives
No només hi ha més guerres. També són més destructives. L'informe assenyala que el 50% dels conflictes actius van ser d'alta intensitat, una categoria que fa referència a aquells enfrontaments que provoquen un elevat nombre de víctimes, desplaçaments massius de població i greus conseqüències humanitàries. A més, gairebé la meitat dels conflictes registrats van experimentar un augment de la violència respecte de l'any anterior. L'Àfrica continua sent la regió més afectada, amb 17 conflictes armats actius, seguida de l'Àsia-Pacífic amb 12, l'Orient Mitjà amb 7, Europa amb 2 i Amèrica amb 2.
En aquest sentit, hi ha un altre informe, el de la Investigació per la Pau d'Oslo, que confirma que en el 2025 el nombre de conflictes, tan interns com entre països, va arribar al seu nivell més alt des del final de la Segona Guerra Mundial, fa vuit dècades, duplicant la xifra de 2024. Aquest informe apunta que l'any passat va ser el més mortífer des del 1989, amb 245.000 morts per violència relacionada amb els combats en aquests conflictes. En concret, l'informe documenta vuit conflictes interestatals durant el 2025: la guerra entre Rússia i Ucraïna, el conflicte entre l'Índia i el Pakistan, els combats entre l'Afganistan i el Pakistan, els enfrontaments entre Tailàndia i Cambodja, i diversos conflictes interestatals vinculats a l'Orient Mitjà, inclosos els que involucren Israel, l'Iran, el Iemen i els Estats Units.
👉 2025, el año con más conflictos desde el final de la Segunda Guerra Mundialhttps://t.co/yElMztZx9W pic.twitter.com/tZ5KfK3ENa
— La Región Internacional (@LaRegion_Int) June 13, 2026
No n'hi ha prou amb aturar els combats
L'informe insisteix que les guerres no apareixen del no-res. Darrere de cada conflicte hi ha causes polítiques, socials, econòmiques o territorials que sovint s'arrosseguen durant dècades. Una de les conclusions més interessants de l'estudi és que moltes guerres no desapareixen realment: simplement entren en períodes de menor intensitat abans de tornar a esclatar. Per això els investigadors adverteixen que els alts el foc o les pauses en la violència només ofereixen solucions temporals si no s'aborden les causes profundes del problema —desigualtats, discriminació, disputes territorials, manca de drets polítics o tensions històriques— i la violència acostuma a reaparèixer sota noves formes o amb nous actors o en contextos geopolítics diferents, precisament perquè els factors estructurals que els van provocar continuen sense resoldre's. Jordi Urgell, investigador de l'Escola de Cultura de Pau, alerta que els acords puntuals o els alts el foc sovint no resolen les causes profundes dels conflictes.
És per això que els experts insisteixen que la construcció de la pau no consisteix només a aturar els combats, sinó a resoldre els factors que els provoquen. En aquest escenari podríem incloure el conflicte obert a l'Orient Mitjà contra l'Iran i provocat pels Estats Units i Israel. Trump no sap com posar fi a la guerra que va iniciar el 28 de febrer i que ha sacsejat l'economia mundial -provocant que l'Iran tanqués l'estret d'Ormuz-, però la caiguda en les enquestes als Estats Units i les cada cop més a prop eleccions de mig mandat -que se celebren el primer dilluns de novembre cada dos anys- han provocat les preses del president nord-americà, que pressiona per aconseguir un acord de pau, mentre l'Iran dona llargues. Aquest memoràndum d'entesa que Trump vol signar aquest diumenge, ajornaria el veritable motiu pel qual va començar la guerra, el programa nuclear iranià amb l'urani enriquit de rerefons, una línia vermella per Israel. Per tant, aquesta signatura, que allargaria l'alto el foc actual 60 dies -una treva que se salten uns i altres quan els hi convé- no sembla que acabaria amb el conflicte d'una vegada per totes, i sempre existiria el fantasma d'una nova escalada.
Les tensions que poden convertir-se en guerres
L'informe també analitza els anomenats escenaris de tensió, situacions en què existeix una confrontació política, social o militar, però que encara no han arribat al nivell d'una guerra oberta. Durant el 2025 se'n van identificar 113 arreu del món. Tot i que són tres menys que l'any anterior, la dada més preocupant és que el 42% d'aquestes tensions es van agreujar, més del doble de les que van millorar. Els casos de l'Índia i el Pakistan o de l'Iran són exemples de com una tensió sostinguda pot acabar transformant-se en un conflicte armat. Per als experts, estudiar aquestes tensions és clau perquè permet detectar riscos abans que esclati la violència i actuar de manera preventiva.
El vincle amb els drets humans
L'informe també posa de manifest una relació significativa entre els conflictes armats i altres indicadors socials. Més de la meitat de les guerres del 2025 es van produir en països amb nivells baixos o mitjans-baixos d'igualtat de gènere. Aquesta proporció encara és més elevada entre els conflictes més violents: set de cada deu guerres d'alta intensitat es van desenvolupar en estats amb baixos nivells d'igualtat entre homes i dones. A més, el 80% dels conflictes armats més intensos van tenir lloc en països on existien lleis o polítiques discriminatòries contra la població LGTBIQ+, segons la documentació recollida per l'informe. Els investigadors també alerten d'un retrocés en la participació de les dones en els processos de pau impulsats per les Nacions Unides. El 2024, les dones representaven només el 18% dels negociadors, una xifra inferior a la registrada els anys anteriors.
Un futur incert
L'informe no sosté que el món sigui avui més violent que en qualsevol altre moment de la història. Però sí que alerta d'una tendència preocupant: les eines que durant dècades van contribuir a reduir els conflictes internacionals perden pes, mentre augmenta la confiança en la força militar com a instrument polític. Per als investigadors de la UAB, les guerres continuaran formant part de la realitat internacional mentre existeixin interessos en disputa. La diferència és com els estats decideixen gestionar aquests conflictes. Les dades del 2025 deixen una conclusió clara: el món continua acumulant tensions i la guerra torna a guanyar terreny a la diplomàcia. La gran pregunta és si la comunitat internacional serà capaç de revertir aquesta tendència abans que alguns dels actuals focus de tensió acabin convertint-se en els conflictes de demà.