Un total de 204 milions de persones a tot el món viuen en zones controlades o disputades per grups armats, una xifra que representa 30 milions més que fa quatre anys, segons un informe recent del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). L’estudi posa en relleu les difícils condicions de vida d’aquestes comunitats i els múltiples riscos als quals s’enfronten els civils atrapats en conflictes armats.
El document, publicat aquest dimarts, es basa en investigacions realitzades a Camerun, Filipines i l’Iraq, i destaca que en aquests territoris la població viu constantment sota tensió. La manca de claredat sobre les jerarquies dels grups armats i el temor a represàlies genera un clima d’inseguretat permanent. Segons Arjun Claire, assessor principal del CICR en matèria de polítiques, “moltes persones queden atrapades en la violència: un dels bàndols les acusa de col·laborar amb l’altre, i això les exposa a represàlies brutals”. Claire afegeix que “els Estats i els grups armats no poden carregar el cost de la guerra sobre les espatlles de la població civil” i subratlla que “qui controla un territori adquireix la responsabilitat de protegir els seus habitants, no un permís per atacar-los”.
Manca de serveis essencials
El col·lapse o la interrupció de serveis essencials en aquestes zones agreuja encara més la situació. Sovint, ni les autoritats estatals ni els grups armats funcionen com a proveïdors fiables de salut, educació o documentació civil, deixant la població sense accés a serveis bàsics. Això limita la mobilitat de les persones, impedeix l’accés a hospitals o escoles, i fins i tot dificulta demostrar la seva identitat, fet que les fa més vulnerables a maltractaments i exclusió.
De les 204 milions de persones identificades en l’estudi, 74 milions viuen sota el domini total de grups armats, mentre que els altres 130 milions habiten zones en disputa, on el control canvia constantment. L'informe del CICR de 2025 identifica 383 grups armats com a actors de preocupació humanitària, repartits en més de 60 països.
Més d’un terç d’aquests grups participen en conflictes armats formals, i per tant estan subjectes al dret internacional humanitari. Segons Matthew Bamber-Zryd, assessor del CICR sobre grups armats, “les xifres confirmen que la majoria d’aquests grups no són actors temporals, sinó que tenen un fort arrelament en els territoris on operen”.
Quins són els obstacles principals?
La Creu Roja manté contacte amb aproximadament tres quartes parts d’aquests grups per negociar l’accés, prestar assistència i promoure el respecte pels civils, tot i que afronta múltiples obstacles, des de condicions insegures que impedeixen el pas fins a restriccions legals i administratives imposades pels Estats.
En publicar aquestes dades, el CICR ha fet una crida a totes les parts en conflictes armats a respectar el dret internacional, protegir la població civil i facilitar l’accés d’actuacions humanitàries, recordant que la responsabilitat sobre la vida i la seguretat de milions de civils recau directament en qui controla els territoris.