Un antic membre de les Waffen-SS va ser durant anys donant habitual de semen en un hospital de Suècia i és el pare biològic d’almenys 15 persones, segons un documental de la televisió pública danesa DR. Les proves d’ADN han permès identificar descendents de Walther Frisch a Dinamarca, Alemanya, Finlàndia i Suècia, però la xifra podria ser molt superior: els protagonistes del documental sospiten que podria haver-hi desenes de persones que encara desconeixen el seu origen biològic.
Frisch, danès, es va allistar durant la Segona Guerra Mundial a les Waffen-SS, el cos de combat de les SS de l’Alemanya nazi. Després de la guerra, va complir un any de presó a Dinamarca i posteriorment es va traslladar a Suècia, on es va casar i va treballar en diferents oficis. Durant la dècada dels seixanta va començar a donar semen de manera habitual al Karolinska d’Estocolm, un dels centres mèdics més destacats del país i aleshores pioner en les tècniques d’inseminació.
Un donant amb polèmica
El cas ha despertat preguntes sobretot per la freqüència amb què Frisch va ser utilitzat com a donant i per la seva edat. Segons el documental, ja havia superat els quaranta anys quan feia aquestes donacions, una circumstància que els seus descendents consideren poc habitual. A més, un altre antic membre de les forces nazis, el suec Lars Ove Cassmer, treballava aleshores com a docent de ginecologia i investigador al mateix hospital.
Aquesta coincidència ha alimentat la hipòtesi que Frisch pogués haver estat seleccionat deliberadament com a donant dins d’un programa ideològic destinat a transmetre determinades característiques genètiques. No obstant això, el documental no aporta proves que permetin confirmar aquesta teoria. El dubte central és, precisament, per què el centre va recórrer tan sovint a Frisch i quin era el criteri de selecció dels donants en aquella època.
"No es pot evitar pensar el pitjor, que ho va fer per motius ideològics", explica al documental Thomas Rasmussen, un dels descendents. Rasmussen considera que és el Karolinska qui hauria d’aclarir per què Frisch va ser utilitzat com a donant de manera tan reiterada.
El mateix centre assegura que el context hospitalari dels anys seixanta era molt diferent de l’actual. Un portaveu del Karolinska explica a DR que els metges podien desenvolupar projectes privats dins de l’hospital, una possible raó per la qual actualment no hi ha registres que permetin reconstruir amb precisió les donacions de Frisch ni determinar si Cassmer hi va tenir alguna implicació.
La manca d’arxius dificulta, per tant, establir quantes persones podrien haver estat concebudes amb el semen de Frisch. Els quinze casos confirmats són només els que han pogut ser identificats mitjançant proves genètiques. "Només un petit percentatge de la població s’ha fet un test d’ADN, i ja som quinze", assenyala Rasmussen. La seva estimació és que el nombre de descendents podria arribar fàcilment al centenar.
El cas posa també sobre la taula una qüestió que les proves genètiques comercials han fet cada vegada més visible: la possibilitat que persones concebudes mitjançant donació descobreixin dècades després una identitat biològica que els registres mèdics ja no permeten reconstruir. En aquest cas, la pregunta va més enllà de saber quants descendents té Frisch: també cal aclarir per què va ser escollit i utilitzat com a donant durant anys.