En marxa una operació internacional davant de les costes d’Oman per contenir un vessament de petroli que amenaça la fauna de la zona després que hi encallés un petrolier vinculat a l’anomenada flota fantasma russa. L’empresa britànica de gestió de riscos marítims Ambrey ha informat que s’ha mobilitzat juntament amb altres actors de la comunitat internacional per intentar frenar l’abocament en unes condicions especialment complicades.
El vaixell implicat és el petrolier Caroline Bezengi, que fa dies que està encallat davant la costa d’Oman, a prop de les illes Hallaniyat, a la governació de Dhofar. L’embarcació, sotmesa a sancions internacionals, transportava aproximadament 800.000 barrils de petroli rus quan va quedar atrapada en aquesta zona.
El director global de Gestió de Crisi d'Ambrey, Ed Wollas, ha advertit que es tracta d’una situació "extremament complexa", dificultada encara més per les condicions meteorològiques adverses associades al monsó Jarif. Davant d’aquest escenari, la companyia assegura haver desplegat "experts en les diferents àrees del pla de resposta", a més dels equips de suport, les aeronaus i les embarcacions necessàries per afrontar l’emergència.
L’amenaça del vessament és especialment sensible pel valor ambiental de l’àrea on ha quedat encallat el petrolier. La zona acull una important reserva natural marina que serveix d’hàbitat per a espècies com les balenes geperudes del mar Aràbic i els corbs marins de Socotra, fet que incrementa la preocupació per les possibles conseqüències de l’abocament. A les dificultats per protegir aquest ecosistema s’hi afegeixen les condicions pròpies de la temporada del monsó Jarif, durant la qual són habituals les boires persistents i les pluges intermitents, que compliquen encara més les operacions desplegades davant les costes d’Oman.
La petjada ecològica del Kremlin
El desembre del 2024 dos vaixells presumptament integrats en la flota encoberta de Rússia van provocar un vessament de petroli al mar Negre que va desencadenar una greu crisi mediambiental. Les autoritats van atribuir l’incident a la negligència dels operadors russos, i la magnitud dels danys va intensificar les crides de la comunitat internacional per adoptar mesures contundents que permetin dissuadir l’activitat d’aquesta flota opaca.
Una investigació conjunta de Politico i SourceMaterial va revelar que, des del 2021, almenys nou vaixells de la xarxa encoberta russa han estat implicats en abocaments de petroli en aigües internacionals, des de Tailàndia i Vietnam fins a Itàlia i Mèxic, incloent-hi corredors marítims estratègics com el mar Roig i el canal de Panamà.