Els ministres d'Assumptes Exteriors àrabs han demanat a Israel que compleixi les seves obligacions internacionals com a potència ocupant i torni a les negociacions de dos Estats per tal de proporcionar un Estat viable a Palestina. En una reunió d'emergència de la Lliga Àrab al Caire el dimecres, els ministres han subratllat "la importància de reprendre el procés de pau i iniciar negociacions serioses entre l'Organització d'Alliberament de Palestina i Israel".
 

🔴 Guerra entre Israel i Hamàs a Gaza, DIRECTE | Última hora del conflicte amb Palestina
 

La mesura és part d'una iniciativa de doble via, tal com destaca el The Guardian, dissenyada per reduir la crisi, però també per fer que Israel accepti la seva negativa a negociar ha arribat al col·lapse de les relacions amb Hamàs. L'administració Biden ha expressat en privat la seva decepció perquè l'Aràbia Saudita –lluny de condemnar els brutals atacs de Hamàs el cap de setmana– sosté que la violència no hauria passat si als palestins se'ls hagués concedit l'Estat independent que han exigit durant dècades.

Washington compara desfavorablement la postura saudita amb la voluntat dels Emirats Àrabs Units de denunciar explícitament els crims comesos per Hamàs, destaca el mateix diari britànic. Els Emirats Àrabs Units van normalitzar completament els llaços amb Israel després dels Acords d'Abraham de 2019, però Riad no ho va fer, tot i que es planteja un possible acostament.

Què podria haver-hi darrere l'atac de Hamàs a Israel?

Sobre la taula hi havia fins ara la teoria que un dels motius pels quals Hamàs podria haver pres la decisió d'atacar Israel el passat dissabte era per intentar frustrar les posicions cada vegada més properes entre Israel i Aràbia Saudita. Però finalment, tot sembla indicar que els Acords d'Abraham i la possible normalització de les relacions entre Israel i Aràbia Saudita no seran les "víctimes" polítiques de la nova guerra a Gaza en un mitjà termini. El que si creuen els experts és que aquesta crisi perjudicarà a l'Autoritat Nacional Palestina –reconeguda per la comunitat internacional com a representant de Palestina– que ha quedat exposada a la seva incapacitat per influir i donar sortida a les exigències d'una població "desesperada".

Aquests acords són uns pactes impulsats per l'ara expresident nord-americà Donald Trump que van portar a diversos països àrabs –Emirats Àrabs, Bahrain, Marroc, Sudan– a unir-se a Egipte i Jordània a reconèixer l'Estat d'Israel, recorda Efe. Un fet que, és clar, va suposar un dur cop diplomàtic per a la causa palestina. Uns acords que també suposen un sotrac per a l'Iran, principal venedor d'armes a Hamàs i rival d'Israel i també d'Arabia Saudita. I, per tant, tot sembla indicar que quedar aïllat hauria encoratjat al país en implicar-se en aquesta ofensiva.