El ministre de Finances d'Israel, el radical Bezalel Smotrich, ha indicat en una reunió del gabinet de seguretat israelià sobre el projecte de llei de ena de mort per a terroristes que un jueu que treballi per a l'Iran "per fer mal a l'estat d'Israel" podria ser executat amb la proposta legal a la mà. El passat dia 11 de novembre, la Knesset, el parlament israelià, va aprovar amb 39 vots a favor i 16 en contra el projecte de llei que proposa la pena de mort obligatòria per aquells que siguin condemnats com a terroristes que actuen contra l'estat d'Israel, un requisit que algunes organitzacions apunten que només es farà servir contra palestins acusats de matar israelians. "Un jueu que treballi per a l'Iran i cometi un assassinat contra l'estat d'Israel podria ser executat", ha afirmat el ministre ultradretà en una sessió nocturna aquest dijous del gabinet de seguretat, segons filtracions de la reunió publicades aquest divendres pel diari israelià Ynet.
Els mitjans israelians apunten que Eyal Zamir, el cap de l'estat major de l'exèrcit, no veu "cap obstacle" per a una llei de pena de mort, si bé recolza la discrecionalitat judicial i s'oposa a què la pena de mort sigui obligatòria. Segons l'esborrany del projecte de llei, la pena de mort s'aplicaria contra els qui causin "la mort d'un ciutadà israelià, sigui intencionadament o imprudent, per motiu de racisme o hostilitat cap a la població, amb l'objectiu de perjudicar l'estat d'Israel i la resurrecció del poble jueu a la seva terra", raó per la qual grups pro drets humans i ONG com Amnistia Internacional apunten que és una mesura dirigida contra els palestins. "[La pena de mort] no s'hauria d'imposar en cap circumstància, i molt menys utilitzar-la com una arma descaradament discriminatòria d'assassinat, dominació i opressió sancionats per l'estat. La seva imposició obligatòria i aplicació retroactiva violaria les prohibicions clares establertes en el dret i les normes internacionals de drets humans sobre l'ús d'aquest càstig", apuntava Erika Guevara Ross, d'Amnistia Internacional, en un comunicat quan es va aprovar la primera lectura del projecte de llei.
Els radicals no es fien del poder judicial
El ministre de Seguretat Nacional d'Israel, el també radical i ultradretà Itamar Ben-Gvir, ha argumentat que la sentència ha de ser obligatòria i ha afirmat que no confia que el fiscal general ni els fiscals estatals sol·licitin la pena de mort prou recurrentment i ha qualificat el projecte com "una llei històrica que dissuadirà, previndrà nous segrestos i farà justícia". Les filtracions dels mitjans israelians apunten a un canvi de posició de l'agència d'intel·ligència interior israeliana, el Shin Bet, respecte d'aquest projecte de llei. Mentre que anteriors caps de l'agència es van mostrar en contra d'aquesta mesura, el nou director del Shin Bet, David Zini, s'ha mostrat favorable a la pena de mort i ha dit que representaria "una eina altament dissuasiva" contra els terroristes.
ONG creuen que podria ser usat contra palestins
La recerca al respecte indica que la pena de mort no suposa un element dissuasiu important per als criminals ordinaris, i apunta que els seus efectes sobre els terroristes —que ja s'estan jugant la vida— podria ser inclús menor. Grups pro drets humans dels palestins han indicat que "l'aspecte més alarmant" del projecte de llei és que, si es convertís en llei, podria ser usada de forma retroactiva contra palestins que estan en presons israelianes acusades de terrorisme, com és el cas de molts dels palestins capturats des del 7 d'octubre de 2023. El ministre de justícia israelià ha dit que està buscant el recolzament de la Knesset per establir un tribunal penal especial per jutjar els habitants de Gaza acusats d'estar involucrats en els atacs del 7 d'octubre de 2023, en un procés que podria resultar en penes a mort per als condemnats.