La Justícia xilena ha condemnat avui a nou membres de l'Exèrcit per la mort del cantautor Víctor Jara i del llavors director de presons Littré Quiroga, crims perpetrats el setembre de 1973, en l'inici de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990).

Segons la decisió del jutge Miguel Vázquez, vuit dels militars, identificats com Hugo Sánchez, Raúl Jofré, Edwin Dimteri, Nelson Haase, Ernesto Bethke, Juan Jara, Hernán Chacón i Patricio Vásquez, van ser condemnats a penes de 15 anys i un dia en qualitat d'autors dels homicidis.

A més, van ser sentenciats a tres anys de presidi, com a autors del delicte de segrest simple d'ambdues víctimes, d'acord amb la informació lliurada pel Poder Judicial. L'exoficial Rolando Melo haurà de purgar 5 anys i un dia de presidi, com a encobridor dels homicidis, i 61 dies com encobridor dels segrestos.

44 trets

Conforme a les investigacions ordenades pel magistrat, es va establir que ambdues víctimes van ser detingudes entre l'11 i 12 de setembre de 1973 i traslladades a l'Estadi Xile, on van ser torturats en diverses ocasions pels militars.

El dia 15 de setembre, tots els detinguts que es trobaven en aquest recinte van ser trets del lloc i portats a l'Estadi Nacional, però els militars van deixar Jara i Quiroga a l'Estadi Xile, on van ser assassinats.

Jara, a qui els militars li havien triturat els dits amb les culates dels fusells, li van disparar 44 trets, mentre que Quiroga va rebre 23 impactes de bala.

La dictadura

Tot seguit, els cossos de Jara i Quiroga Carvajal van ser trets de l'Estadi Xile i llançats a la via pública, juntament amb els cadàvers d'altres persones d'identitat desconeguda, mortes igualment arran de projectils balístics.

Tots ells van ser trobats el 16 de setembre de 1973, per pobladors als voltants del Cementiri Metropolità, a la capital xilena, en un terreny erm proper a la línia fèrria, que després de netejar-los els seus rostres van reconèixer l'artista i al llavors director de presons.

Durant la dictadura de Pinochet, segons dades oficials, uns 3.200 xilens van morir en mans d'agents de l'Estat, dels quals 1.192 figuren encara com detinguts desapareguts, i uns altres 33.000 van ser torturats i empresonats per causes polítiques.