Més de 700 dofins van morir dimecres a les Illes Fèroe en tres caceres fetes en un sol dia, segons ha denunciat l’ONG ecologista Sea Shepherd. Les imatges mostren platges plenes de persones observant com els cetacis són conduïts fins a la costa, sense possibilitat d’escapar, en una pràctica coneguda com a grind o grindadráp, documentada des de l’època de l’expansió vikinga.
L’organització assegura que 706 animals van ser sacrificats durant la jornada, una xifra que, segons remarca, “supera ja els dos terços del total de mamífers marins sacrificats a les illes durant tot l’any passat”, quan se’n van comptabilitzar prop d’un miler.
Entre els animals capturats hi havia caps d’olla, dofins de flancs blancs atlàntics —les espècies més habituals en aquestes captures— i algun dofí mular. Tot i això, totes aquestes espècies figuren com de “preocupació menor” a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Les autoritats feroeses defensen que aquestes captures formen part d’una activitat regulada i destinada a proveir aliments a la població local. Segons el govern de l’arxipèlag, la conducció dels animals fins a la costa, el sacrifici i la posterior distribució de la carn estan sotmesos a normatives específiques i el producte es reparteix entre participants i comunitat.
Assassinats amb ganivets
Però les organitzacions conservacionistes fa anys que denuncien aquesta pràctica. Valentina Crast, responsable de la campanya de Sea Shepherd a les Illes Fèroe, considera que falta establir “una quota efectiva que limiti el nombre d’animals que poden ser sacrificats” i critica que les captures siguin “oportunistes” i sense un sistema de decisió “transparent i objectiu”. Segons Crast, les caceres de dimecres evidencien mancances en el control del procés: “Els mateixos caçadors van reconèixer que hi havia escassetat de llances espinals, l’ús de les quals és obligatori per sacrificar els dofins. Com a conseqüència, diversos mamífers marins van ser abatuts únicament amb ganivets”.
Bruno Díaz López, biòleg i director de l’Institut per a l’Estudi dels Dofins Mulars (BDRI), rebutja la continuïtat d’aquesta pràctica. “Parlem de dofins, que són mamífers superiors altament socials, amb enormes similituds amb espècies com la nostra”, afirma. Tot i reconèixer que altres animals també són sacrificats per al consum humà, considera que “això que passa a les Illes Fèroe no té cap justificació en la societat actual, tampoc des del punt de vista biològic ni científic”.
Les Illes Fèroe, tot i formar part de Dinamarca, són un territori autònom fora de la Unió Europea i no estan obligades a aplicar la normativa europea ni els acords internacionals de protecció dels cetacis. Per a Sea Shepherd, això no hauria d’impedir una resposta més contundent per part d’Europa. El debat sobre la necessitat real d’aquestes captures també continua obert. Crast qüestiona que siguin imprescindibles per alimentar la població i apunta que la demanda de carn de balena i dofí és aproximadament d’un quilo per persona i any. Amb una població d’uns 55.000 habitants no caldria sacrificar centenars de cetacis anualment.