El Govern italià de Giorgia Meloni ha aprovat aquest dimarts un decret que endureix les mesures de seguretat i amplia les actuacions policials contra els episodis de violència al carrer, especialment quan hi ha menors implicats. La decisió arriba després dels aldarulls i saquejos registrats durant el cap de setmana a Milà i inclou la retenció preventiva d'adolescents, noves penes de presó per participar en actes violents i sancions econòmiques als pares dels menors involucrats. Paral·lelament, l'executiu reforçarà la presència militar a la ciutat amb 500 soldats addicionals, tot i que no tindran competències per practicar detencions.
Els incidents es van produir al marge d'una manifestació pacífica contra l'encariment de la vida, quan grups de joves amb el rostre cobert van protagonitzar destrosses en establiments comercials i saquejos al centre de Milà. Més de 270 persones van ser identificades i denunciades, majoritàriament menors d'edat, i una trentena han estat imputades per diversos delictes. Els disturbis també es van estendre a altres ciutats italianes, com Torí i Bolonya, fet que ha portat el Govern a impulsar noves restriccions per prevenir episodis similars.
Manifestare è un diritto, devastare le nostre città no. Ecco le misure che abbiamo approvato per contrastare la violenza e tutelare la sicurezza dei cittadini. https://t.co/kqk51X8YZa
— Giorgia Meloni (@GiorgiaMeloni) October 20, 2026
Retenció preventiva de menors i penes de fins a 12 anys de presó
Una de les principals novetats del decret és l'ampliació de la retenció policial preventiva als menors d'edat. Aquesta mesura permetrà retenir persones interceptades amb objectes perillosos que puguin ser utilitzats com a armes, abans que participin en actes violents. La seva aplicació també s'estendrà més enllà de les manifestacions, a espais amb una elevada afluència de públic. El govern modifica, a més, el règim d'imputabilitat dels adolescents a partir dels 14 anys. Tot i que aquesta ja era l'edat mínima de responsabilitat penal a Itàlia, fins ara els jutges havien de valorar individualment si el menor era plenament conscient dels seus actes. El nou sistema elimina aquesta valoració prèvia com a condició per imputar-lo.
El decret també introdueix el delicte de participació violenta en una manifestació, amb penes de fins a cinc anys de presó i multes de fins a 20.000 euros per a qui actuï en grups de cinc persones o més i llanci objectes perillosos. A més, promoure la formació de grups destinats a protagonitzar manifestacions violentes, també a través de les xarxes socials, podrà comportar condemnes d'entre quatre i dotze anys. Les mesures inclouen sancions d'entre 500 i 1.000 euros als pares de menors implicats en actes violents, que es duplicaran en cas de reincidència, així com l'obligació de respondre econòmicament pels danys causats. Meloni ha defensat l'enduriment amb un missatge contundent: "Protestar és un dret, incendiar les nostres ciutats no ho és".
Més soldats als carrers, però sense poders policials
En paral·lel, el govern desplegarà 500 militars addicionals a Milà fins al 31 de desembre, dins de l'operació "Carrers Segurs", que des del 2008 manté uns 5.000 soldats destinats a tasques de vigilància en punts estratègics d'Itàlia. La proposta inicial pretenia concedir als nous efectius competències policials per practicar detencions, però la intervenció del president de la República, Sergio Mattarella, ha impedit aquesta ampliació de funcions. Finalment, els militars es limitaran a reforçar la tasca de les forces de seguretat, amb la possibilitat de formar patrulles mixtes amb policies i carrabiners.
L'increment de la presència militar coincideix amb les denúncies dels sindicats policials per la manca d'efectius. Segons el sindicat CGIL, només a Milà caldrien almenys 350 agents més per cobrir les necessitats de seguretat. Mentrestant, els partits de l'oposició han condemnat els saquejos, però han advertit del risc de criminalitzar les protestes socials pacífiques. L'exprimer ministre Matteo Renzi ha qüestionat les prioritats de l'executiu i ha assegurat que "com més es parli de vàndals, menys parlarem dels problemes reals de les famílies". Les noves mesures arriben quan el Govern de Meloni encara l'últim any de legislatura abans de les eleccions generals previstes per al 2027.