La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha aconseguit avui el suport in extremis dels seus ministres al seu pla de Brexit, després d'una jornada de tenses negociacions en què no es descartava alguna dimissió. Després de gairebé dotze hores reunit a la residència oficial de Chequers, al sud-est anglès, el govern britànic va acordar una proposta per a la futura relació duanera i comercial amb la Unió Europea (UE), que permetrà avançar en la negociació amb Brussel·les per a la sortida d'aquest país del bloc.

Tanmateix, malgrat el consens demostrat avui, persisteix l'amenaça de fissures en l'executiu i dins del Partit Conservador, on diversos diputats ja han indicat que s'oposen als principis pactats. El govern de May proposarà a la UE la creació, després del període de transició de 21 mesos posterior al Brexit -previst per al 29 de març de 2019-, d'una àrea de lliure comerç per als béns, el que evitaria els controls de duanes i mantindria oberta la frontera amb Irlanda. Per possibilitar aquest lliure comerç, el Regne Unit conservaria una equivalència regulatòria amb la UE per a béns, encara que no per a serveis, s'indica en el comunicat difós després de la reunió.

Segons va declarar May, el pla britànic crearà "una àrea de lliure comerç Regne Unit-UE que establirà una normativa comuna per a béns industrials i productes agrícoles", si bé el Parlament britànic haurà d'aprovar qualsevol futur canvi en aquestes regulacions. "Com a resultat, s'evitaran friccions en el camp del comerç, la qual cosa protegeix l'ocupació, al mateix temps que complim el nostre compromís amb Irlanda del Nord" i es manté la sobirania parlamentària del país, va afirmar.

El text acordat admet no obstant això que, si el Parlament de Londres rebutgés l'harmonització normativa, el Regne Unit podria perdre "accés al mercat" i hi hauria conseqüències també per a les fronteres i els acords de seguretat.

El govern de May també proposa engegar un sistema de duanes anomenat "dispositiu duaner facilitat", que evitaria els controls fronterers en aquest àrea comuna, de manera que el Regne Unit aplicaria les seves tarifes i polítiques comercials als béns destinats al seu territori i les comunitàries als quals es dirigissin a la UE. Això, segons la primera ministra, permetria al Regne Unit forjar acords comercials amb tercers països. Londres vol mantenir fora de l'acord de lliure comerç proposat al sector dels serveis, ja que pensa que és el que més pot expandir-se mitjançant futurs tractats comercials.

El Regne Unit proposa a més de crear un "marc institucional conjunt" que asseguri la "interpretació i aplicació consistent" dels acords bilaterals britanicocomunitaris, que tindria en compte la jurisprudència del Tribunal europeu de Justícia i inclouria mecanismes de resolució de disputes.

Segons el text consensuat, es posaria fi a la llibertat de moviment, si bé s'introduiria "un marc de mobilitat" per assegurar que els ciutadans britànics i comunitaris poden continuar viatjant i estudiant als respectius territoris.

Prèviament, el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, va afirmar en un acte a Brussel·les que podria "adaptar" la seva posició si el Regne Unit canvia les seves "línies vermelles" respecte al mercat únic, la unió duanera i el Tribunal europeu de Justícia, encara que va subratllar que "queda poc temps". Barnier va indicar que respondrà a la posició britànica quan se li presenti formalment en un Llibre Blanc que Londres preveu enviar la setmana vinent, però va advertir que en cap cas "no es farà malbé al mercat únic".

A més del pla acordat avui, el govern de britànic va decidir "accelerar els preparatius" per al cas que no s'arribi a un acord amb la UE sobre la futura relació bilateral per a la data límit del Consell Europeu del proper octubre.