Els nord-americans decideixen avui qui serà el 45è president dels EUA entre la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump. El resultat dependrà dels suports que rebin els presidenciables per part dels cinquanta estats, que atorgaran els seus vots electorals a un dels dos candidats. Així ha estat des de 1789, any de les primeres eleccions presidencials, i així serà també enguany. Un mapa interactiu elaborat per Voa News permet veure què han votat els estats des dels primers comicis fins a les darreres eleccions del 2012.

En la infografia, es poden apreciar els suports territorials dels candidats en una cronologia i un mapa. També es contextualitzen els comicis amb els fets més rellevants, com la Guerra Civil nord-americana o el cas Nixon.

Claus per entendre la infografia

  • Els partits republicà i demòcrata dominen la política nord-americana des de 1876. Abans havien optat a la presidència altres formacions polítiques com Whig, la Unió Constitucional i inclòs algun candidat antimaçònic. Després de 1876, hi ha hagut altres partits que han disputat el bipartidisme però amb una representació estatal molt més residual.

  • Sistema electoral nord-americà: cada Estat té un nombre de vots electorals, definits per un criteri territorial i demogràfic. L'Estat amb més vots electorals actualment i des de 1972 és Califòrnia, que en té ara 55. El sistema electoral dels EUA és majoritari, el que fa que el candidat més votat a l'Estat s'endugui tots els vots electorals a Washington. Calen 270 vots per guanyar les eleccions presidencials.

  • Els estats es van configurar i es van incorporar als comicis progressivament. A les primeres eleccions de 1789 van participar onze estats. Posteriorment, a mesura que els EUA van ampliar els seus territoris cap a l'oest, el nombre d'estats va augmentar: abans de la Guerra Civil nord-americana ja eren 33 els estats configurats amb dret a participar en els comicis presidencials. Els dos darrers estats a unir-se a les eleccions van ser Alaska i Hawaii, l'any 1960.